Ja vaig advertir fa un temps sobre els perills
del flooding a les xarxes socials. Entenc per "flooding" la
desmesurada publicació d'apunts al mur de Facebook, a Twitter o a d'altres
plataformes.
Però, quant (amb t) es considera molt?
Doncs depèn de la pàgina, òbviament. Cada comunitat
es comporta diferent i els seus individus són influenciats de manera directe
(conscient o inconscientment) pels comportaments dels altres membres de la
comunitat, igual que a la vida real. Això és el que en anglès es diu "peer pressure".
Jo el que aconsello és fer servir la "columnaWTF"® ;)
Cada vegada és més important tenir els abandons en compte, sobretot per aquestes raons:
- Facebook ja està en un punt de ser sobre-explotat. Els time-lines dels usuaris treuen fum
- Els usuaris estan cada vegada més cansats de ser exposats a tant bombardeig publicitari
- Els usuaris són més susceptibles que abans
- Els usuaris cada vegada estan més informats sobre les eines de filtratge
Però el flooding xoca de front amb la ignorància,
ja sigui del client/marca o del mateix Community Manager.
Inevitablement associem l'escriure més, publicar
més fotos i més material amb el fet de treballar més i de fer una feina més
eficient. Basant-se amb aquesta premisa, el client exigirà més publicacions al
responsable de les seves comunitats perquè en el seu imaginari, això serà
positiu per la marca i at the end of the day, per això el paga!
Avui en dia, molts CMs es troben amb aquest dilema. Cobren uns diners per fer una feina i no només s'ha de fer la feina si no que també s'ha de demostrar que aquesta feina s'ha fet. Això fa que el flooding sigui una espècie de paradoxa pels que fan aquesta professió; Per una banda és perjudicial per la marca però per l'altra, manté les boques callades del client, i ja se sap: qui paga mana.
Almenys en aquest país tan meravellós com el
nostre, on TOTHOM sap de TOT.

1 comentari:
Gran post! Aquesta és una problemàtica que penso que anirà a més cada vegada. La gent està desbordada amb tants i tants posts i cada vegada es valora més la qualitat enfront de la quantitat.
Ah, i la última frase és una veritat com un temple i és una de les raons de com anem en aquest país. "Qui paga mana". En altres països el que mana és el professional. Així anem...! :)
Àlex Castells
@en_jason
Publica un comentari a l'entrada