de novembre 27, 2011

Yahoo Answers, when crowdsourcing went wrong

Només un petit apunt per desfogar-me dient que probablement, la basura més ben posicionada a internet és Yahoo Answers.

WTF!
Sí, em conec la teoria, també m'he llegit el magnífic "The Wisdom of Crowds" però Yahoo Answers no cola. És un altre exemple de com una bona idea no sempre funciona.



de novembre 08, 2011

Blocs de pisos

Blocs de pisos. 2011
GIMP a partir de quadre de pintura acrílica sobre tela.  

de novembre 03, 2011

Els 6 principis de persuasió de Cialdini

Cialdini
Un dels meus autors preferits és en Robert Cialdini, psicòleg americà especialitzat en l'estudi de la ciència de la persuasió.

Des de fa un temps el trobo citat a quasi tots els llibres que llegeixo, un d'ells "Errornomics. Why we make mistakes and what we can do to avoid them" de Joseph T. Hallinan, gran llibre! o el genial "Blink. The power of thinking without thinking" de Malcolm Gladwell.
I és que està demostrat, encara que ho neguem, que el 90% de les compres que fem estan subjectes d'alguna manera a algun tipus d'influència social.

Les investigacions de Cialdini i d'altres psicòlegs socials poden ser força útils als responsables de comunitats online.
És important saber quines lleis o biaixos regeixen el comportament dels usuaris en aquest medi i provar coses sempre mesurant (analítica web) els resultats orientats als objectius que tenim marcats.
Cialdini va identificar 6 principis de Persuasió. Els poso aquí sota amb una breu descripció.
  1. Reciprocitat: La gent té tendència a retornar un favor. Exemple: Etiòpia va ajudar a Mèxic durant el terratrèmol de 1985 perquè Mèxic havia ajudat a Etiòpia durant la seva lluita per la independència 50 anys abans.
  2. Compromís i coherència: La gent tendeix a ser consistent amb un compromís si ho ha confirmat per escrit. Exemple: Les convocatòries on el convidat ha de confirmar la seva assistència tenen més percentatge d'èxit. Lligat a la dissonància cognitiva.
  3. Prova social: La gent tendeix a fer el que fa l'altra gent. Es busca conformitat. Exemple: Algunes sèries de televisió usen "riures enllaunats", això fa que la percepció que es té de la sèrie sigui més divertida.
  4. Autoritat: La gent tendeix a respectar l'autoritat social o jeràrquica. Trobem múltiples exemples en actes de guerra.
  5. Agradositat: La gent tendeix a creure o a ser influenciada per la gent que agrada d'alguna manera. Exemple: Molts anuncis usen famosos o gent atractiva per captar l'atenció dels seus productes.
  6. Escassetat: La gent tendeix a desitjar alguna cosa quan és única o limitada. Exemple: Els anunciants de vegades usen l'estratègia de dir que només queden "últimes unitats" d'un producte.

de novembre 02, 2011

Una altra paradoxa pel Community Manager


Ja vaig advertir fa un temps sobre els perills del flooding a les xarxes socials. Entenc per "flooding" la desmesurada publicació d'apunts al mur de Facebook, a Twitter o a d'altres plataformes.

Però, quant (amb t) es considera molt?

Doncs depèn de la pàgina, òbviament. Cada comunitat es comporta diferent i els seus individus són influenciats de manera directe (conscient o inconscientment) pels comportaments dels altres membres de la comunitat, igual que a la vida real. Això és el que en anglès es diu "peer pressure".
Jo el que aconsello és fer servir la "columnaWTF"®  ;)
Cada vegada és més important tenir els abandons en compte, sobretot per aquestes raons: 

  • Facebook ja està en un punt de ser sobre-explotat. Els time-lines dels usuaris treuen fum 
  • Els usuaris estan cada vegada més cansats de ser exposats a tant bombardeig publicitari
  • Els usuaris són més susceptibles que abans
  • Els usuaris cada vegada estan més informats sobre les eines de filtratge

Però el flooding xoca de front amb la ignorància, ja sigui del client/marca o del mateix Community Manager.
Inevitablement associem l'escriure més, publicar més fotos i més material amb el fet de treballar més i de fer una feina més eficient. Basant-se amb aquesta premisa, el client exigirà més publicacions al responsable de les seves comunitats perquè en el seu imaginari, això serà positiu per la marca i at the end of the day, per això el paga!

Avui en dia, molts CMs es troben amb aquest dilema. Cobren uns diners per fer una feina i no només s'ha de fer la feina si no que també s'ha de demostrar que aquesta feina s'ha fet. Això fa que el flooding sigui una espècie de paradoxa pels que fan aquesta professió; Per una banda és perjudicial per la marca però per l'altra, manté les boques callades del client, i ja se sap: qui paga mana.

Almenys en aquest país tan meravellós com el nostre, on TOTHOM sap de TOT.