d’agost 16, 2011

#riots a Escòcia? el mal temps i els imbècils de Facebook

M'ha agradat el petit article al diari escocès Daily Record d'aquest passat diumenge 14 d'Agost on parla de la influència de la meteorologia en les revoltes al Regne Unit.

Segons el professor Paddy J. O'Donnell del Departament de Psicologia de la Universitat de Glasgow, les revoltes no es van donar a Escòcia perquè feia mal temps, a diferència de les ciutats angleses a on feia un temps molt idoni per aquest tipus d'activitats.

Vaig estar seguint especialment les revoltes de Liverpool i s'ha de dir que el mal temps del tercer dia va ser determinant a que no es produïssin disturbis.

Us deixo una foto de l'article, molt interessant sobretot per la gent que li agrada, com a mi, el món de la psicologia social i l'economia de la conducta en general.

Però, tot i que no hi va haver #riots a les ciutats escoceses, sí hi va haver detinguts, un noi de 16 anys que va incitar a la violència des de Facebook i un altre de 18 anys pel mateix motiu.
Aquests dies s'ha parlat molt sobre de com la policia "espia" Facebook, Twitter i altres plataformes socials per controlar aquest tipus d'activitats criminals. La meva opinió és que serien molt incautes de no fer-ho!. Aquestes pràctiques han de ser normals, no és espionatge, és una investigació sobre un crim i les proves estan a l'abast de tothom.

Hi ha hagut a la Gran Bretanya moltes detencions per aquests tipus de missatges a les xarxes socials, si algú és prou imbècil com per instar a la violència des del seu Facebook obert, el més normal és que rebi una trucada a la porta de casa de la policia.

Una altra cosa seria que s'investiguessin missatges privats, emails o sms. En aquests casos, sí que penso que hi hauria un debat sobre la privacitat de la xarxa.

Una altra cosa que ha donat molt resultat a la policia britànica ha estat la publicació de fotos dels "looters" a les seves webs. La gent podia ajudar a la policia a identificar els criminals. La col·laboració ciutadana ha estat molt important en aquest aspecte, com per exemple en la identificació del tristament famós Reece Donovan, el noi de 21 anys, ara "estrella" de Youtube per robar a un estudiant ferit.

2 comentaris:

vullunfestuc ha dit...

La col·laboració ciutadana per identificar els assaltadors s'assembla massa a la col·laboració ciutadana per identificar els criminals polítics. Ja ho sé, és un cas extrem, però no crec que la policia hagi de fer aquest tipus de crides que ens acosten més als règims policials i autoritaris.

Per la història de les xarxes socials, estic d'acord amb tu, que seria il·lús per qualsevol pensar que la policia no segueix les XS.

Carles ha dit...

Entenc el que vols dir, aquest és un terreny delicat però hem de tenir en compte també la gran mesura disuasòria que tot això ha provocat. Durant els dos primers dies de disturbis, es va donar la sensació que es podien fer aquests tipus d'assalts sense cap mena de temor a la detenció, aquest és un perill molt gran; el donar la sensació que hom pot cometre delictes sense respondre a la justícia. A UK, els mitjans de comunicació es van afanyar a fer córrer la veu que la gent que havia participat havia d'esperar una trucada a la porta de casa seva. Hi va haver casos de diaris explicant com un adolescent havia fet perdre la casa a la seva mare per haver participat als disturbis. Tot això va fer que es paressin de cop.
No estic gens en contra d'utilitzar les xarxes socials per a l'identificació de criminals, a partir d'aquí hi ha molts matissos...què és un criminal? robar una ampolla d'aigua a un supermercat?...aquí sí hi ha debat...gràcies per comentar.