de setembre 30, 2010

24 hores llegint el mur d'Starbucks a Facebook

Hi ha moltes maneres de passar el temps, jo fa uns dies em vaig passar unes hores comptant i analitzant els missatges espontanis del mur de Facebook de la marca comercial que té més seguidors, Starbucks.


Trobo que és una manera interessant per estudiar el que pensa la gent que escriu als murs de Facebook.
Què escriuen?
Què volen?
Com ho demanen?
i sobretot, com afecta això a la reputació de la marca i altres usuaris?

En el cas d'Starbucks, vaig comprovar que l'equip de Community Managers no actua escrivint com a tal.
Estan a la fase en que els mateixos usuaris, entre ells empleats de botiga d'Starbucks, contesten les preguntes i suggerències dels altres.

Algunes conclusions que he extret:
  • Hi ha gent que demostra una autèntica devoció per Starbucks. No els falten brand ambassadors.
  • Aquesta devoció creix als països en vies de desenvolupament perquè associen Starbucks amb riquesa i model americà.
  • La llengua més utilitzada és l'anglès. 84%.
  • Les mencions negatives són insignificants. Un 2%.
  • Els Community Managers borren els spams ràpidament.
  • Les fotos penjades pels usuaris tenen molta repercussió en número de "likes" i comentaris.
  • Hi ha molta gent que té poca feina.
Us deixo amb un petit estudi, molt bàsic i en anglès, que he penjat a SlideShare sobre això.

de setembre 26, 2010

The history of social media (vídeo)

A través d'un tweet de l'amic Rubén Bastón m'arriba aquest vídeo que m'ha encantat per la seva facilitat de síntesi.

Aprofito per subscriure'm a Marketing Pro Online i posar-lo al meu blogroll.

"The history of social media"

de setembre 23, 2010

Alguns consells per adreçar-se a bloggers

Recentment he rebut un email d’una empresa per captar la meva atenció d’un tema que teòricament podria ser del meu interès...però no li he fet cas.

Si jo, com a blogger/blocaire, ignoro un email d’aquest tipus és que alguna cosa falla.

Algú d’aquesta empresa ha fet una recerca, possiblement a wikio.es o en una altra pàgina similar i ha fet un llistat de possibles blocs-target que podrien ser susceptibles de reproduir el material que a l’empresa li interessava fer difusió. Fins aquí, fair enough.
Ho trobo lícit i fins i tot recomanable el buscar persones amb certa influència a la blogosfera perquè, sense cap coacció, facin això. És una estratègia de buzz marketing cada vegada més usada.

Però hem de tenir en compte algunes premisses importants com per exemple:
  • A la majoria dels bloggers els agrada sentir-se importants.
  • La gent rep molts emails al dia. Podeu llegir aquest apunt relacionat amb això.
  • Alguns bloggers, no tots, mantenen una coherència al publicar i escriuen sobre certs temes i no surten d’aquí.
  • Qualsevol cosa que s’assembli a un spam serà rebutjat.
  • El blogger passa a ser client.
Aquests són els meus consells-IMHO per adreçar-se a bloggers:
  • Identificar bé l'objectiu del mailing. Què es vol aconseguir.
  • Buscar bé, llegir els blocs. Fer una llista de possibles target. No perdre el temps, focus.
  • Documentar totes les accions en un Excel per exemple. Dia de contacte, email, tipus de carta, dia de resposta etc.
  • Personalitzar l’escrit tan com es pugui. Posar el nom del destinatari és imprescindible. Si el destinatari veu que li heu dedicat una estona li donarà més importància. Si veu que l’email ha estat enviat a molta gent, se sentirà utilitzat i probablement ignorarà l’email.
  • Presentar-se i signar l’email.
  • Explicar bé la raó de l’email. Per què contacteu i què voleu. De fet, és un email no sol·licitat però no és spam.
  • No forçar la resposta o acció. No coaccionar.
  • Ser honestos, no intentar enganyar.
  • No allargar-se.
  • Evitar les faltes d’ortografia i typos.
  • Utilitzar un llenguatge amb sintonia amb el missatge i també amb el destinatari. No posar Sr. a un blogger que escriu sobre concerts de rock per exemple.
  • Utilitzar l’idioma del destinatari sempre que sigui possible.
  • Vigilar amb l’auto-lloança, a molta gent no li agrada.
  • Intentar buscar el win-win.
  • Donar les gràcies.
  • Passar el borrador o borradors a diferents persones de l’empresa i/o client perquè hi donin el vist-i-plau abans d’enviar.
  • Si es posen enllaços, és millor escurçar-los. Així se’n pot saber el rendiment. Una opció bona és posar paràmetres a la URL a través de Hootsuite.
.

de setembre 22, 2010

56

56. 2010
Pintura acrílica sobre tela.

de setembre 20, 2010

Mission accomplished

Ara feia força dies que no escrivia i la raó és molt senzilla, en una setmana m’ha coincidit:
  • entrega del primer deadline del llibre que estic co-escrivint el dia 15 de Setembre.
  • entrevistes de feina
Ja fa molts mesos que vaig emprendre un camí que tenia un objectiu molt clar; aconseguir una bona feina relacionada amb les xarxes socials per mitjans/finals de Setembre.

Si llegiu la meva trajectòria professional veureu que venia del sector del Comerç Internacional i que vaig decidir fer un canvi perquè m’agrada més tot el món d’internet i les seves possibilitats.
Pel Gener vaig deixar la feina que tenia, vaig tenir la sort de poder agafar l’atur i vaig ordir una estratègia de canvi professional als 35 anys, o ho feia ara o ja no ho faria.

Era molt important tenir les coses clares, saber cap a on anava i sobretot treballar i ser disciplinat.
Us explico en línies generals i sense donar gaires detalls el que vaig fer per si a algú li pot servir.
  • Fer BCNudge i dedicar-hi hores. Havia de tenir una estructura i coherència molt clares. A més, l’havia d’actualitzar sovint.
  • Seguir amb miLLoringlix i invertir-hi hores en la promoció per fer un creixement sempre coherent amb la marca. A part, provar estratègies de visibilitat online i estudiar coses de l’analítica web. Va perfecte com a banc de proves.
  • Fer targetes de visita. Amb Moo van quedar molt bé.
  • Incrementar activitat a Twitter relacionada amb temes que m’interessen. Fer networking. Utilitzar molt els DMs.
  • Actualitzar i posar coherència amb la meva marca personal a Linkedin.
  • Assistir a congressos, conferències i tot tipus de xerrades.
  • Apuntar-me al Postgrau de Brand Community Management de La Salle BES-URL. Això va suposar evidentment una inversió important de diners però és una de les millors decisions que he pres mai.
  • Invertint hores amb el projecte comerconwifi.com, part del Postgrau. Un banc de proves genial perquè vam tocar tots els temes de la creació d'una marca i la seva implementació. A més va ser una experiència enriquidora pel treball en equip.
  • Ajudar a amics que tenen negocis amb l’estratègia de visibilitat a xarxes socials. Més bancs de proves.
  • Identificar els meus punts febles i atacar-los. Formant-me amb llibres i webs per reforçar els temes que necessito més.
  • Estudiar casos d’èxit. Seguiment de blocs.
  • Analitzar i testar totes les noves eines que van sortint.
  • Seguir el full de ruta marcat. No deixar-se temptar per opcions que no contemplades al calendari.
  • I sobretot, networking! però no vist d’una manera maquiavèl·lica, sinó per conèixer gent interessant i amb talent per aprendre d’ells.

Durant aquests mesos m’ho he passat bé. He conegut gent que ha sigut molt important en el meu creixement en aquest nou sector i he tingut la grandíssima oportunitat de treballar fent pràctiques a Elogia amb un conveni amb La Salle, de becari, vaja.

El RESULTAT
...de tots aquests mesos ha estat que el passat dijous dia 16 de Setembre tenia tres ofertes fermes de feina sobre la taula.

Vull donar les gràcies a tots els amics que m’han acompanyat durant aquests mesos i sobretot a la Sra. Marphille, que sempre ha estat al meu costat.

de setembre 06, 2010

Apple Store, massa intrusius

Avui he anat a la flamant nova botiga d’Apple al Centre Comercial La Maquinista de Sant Andreu, Barcelona.
Us explicaré el que no m’ha agradat, deixant de banda el fet que uns quants hem hagut de fer més de 20 minuts de cua a la caixa per culpa d’una evident descoordinació del personal, però bé, són nous i se’ls perdona.

Una de les raons de l’increïble lentitud a l’hora de pagar és el qüestionari que fan als compradors i que trobo d’allò més intrusiu.

Primer demanen el codi postal, fair enough, hi ha altres llocs que també ho fan i entenc que els va molt bé per fer estudis de mercat bla bla bla.

El que no trobo tan adequat és que demanin el nom i cognoms. Massa intrusiu, que vagis a comprar a un lloc i que et demanin el nom ho trobo escandalós. A més, per tenir-te encara més controlat et demanen una adreça d’email.

Se el que molts diran, no estem obligats a donar aquestes dades i que si les donem ho fem sense cap coacció i entenem que donem el consentiment a Apple perquè ens posi a la seva base de dades. Bé, ningú llegia la lletra petita que normalment “aprovem” quan donem les nostres dades. (!)

T’agafen per sorpresa. Quan fa estona que fas cua el que tens ganes és de marxar i no entrar en una discussió que faria que els que venen a darrera teu s'esperessin encara més.

L’excusa és que t’envien un email donant les gràcies per haver fet la compra i adjunten un PDF del ticket de compra i un enllaç per fer una enquesta.

Per què vull el PDF del ticket si ja el tinc en paper? quina és la finalitat de tenir-la en PDF? ni idea.

No seria millor que preguntessin a la gent si vol el ticket en PDF? una altra opció seria posar un codi al ticket i que et donés la possibilitat d’aconseguir el PDF a la web.

No m’ha agradat aquesta trampa a la que sotmet Apple. Potser ara em direu que moltes empreses ho fan. A mi és el primer cop que em passa.

de setembre 05, 2010

Amor d'estiu i això

M'ha agradat aquesta història que ha sortit publicada a La Vanguardia i que he conegut via el mur de Facebook de l'amiga @AXCavero.

Enllaç:
Dos cartas publicadas en "La Vanguardia" permiten reencontrarse a dos jóvenes que se conocieron en Menorca.

El que sobta més és que en l'afer no hi hagin intervingut ni el Facebook, ni Twitter, ni Tuenti ni cap altre mitjà digital.
Fa uns anys, la notícia hagués sigut que s'haguessin trobat per les xarxes socials, ara, la notícia és que s'han retrobat gràcies a una carta en un diari. Old Style rules!
.




de setembre 04, 2010

Community Manager de ZARA a Facebook #FAIL

La pàgina de Facebook oficial de Zara és la que té més número de fans de totes les empreses espanyoles. (més de 4 milions i mig)

Tots els que gestionem pàgines a Facebook, de manera professional o no, sabem que hi ha spammers que pengen missatges al mur propi per aconseguir tràfic cap a les seves webs. Hi ha missatges d’aquests de tot tipus. Fins i tot amb declaracions de caire polític.

CENSURA? NO!
Aquests tipus de pràctiques s’ha de tallar. Això és molt important: no té res a veure amb la llibertat d’expressió.
Esborrar missatges d’spammers no és censura i el Community Manager ho ha de fer. Si no ho fa vol dir que no està fent bé la seva feina.

AVANÇAR-SE
Les empreses han de tenir redactat un manual de crisis que englobin tots els possibles escenaris que es poden produir en un mur de Facebook. En aquest manual hi ha d'haver els casos en que s'ha d'esborrar un missatge o comentari al mur.

La pàgina de Facebook de Zara té un tràfic molt important i és previsible que en tindrà molt més en els propers dies degut a l’obertura de la botiga online.
L’equip de Comunicació s’ha de posar les piles per esborrar immediatament aquest tipus de missatges.

PER QUÈ?
No poden permetre que hi hagi gent que s’aprofiti de la marca.

MISSATGES EXTRETS DE LA PÀGINA DE FACEBOOK DE ZARA


.

de setembre 02, 2010

Cocaïna

Des de fa unes setmanes ens bombardegen amb caríssima campanya de Ralph Lauren. L'anunci en format vídeo es passa una vegada i una altra als aeroports i des de fa poc que també el trobem a les parades d'autobusos de Barcelona.



Els nois i noies que surten a l'anunci, target (?) de la col·lecció Big Pony, són uns pijos fills de papà que se suposa que gaudeixen d'una vida sana dedicada a l'oci i als esports pijos.

Encara que a mi em fa la pinta que són consumidors del producte que suposadament distribuïa el senyor que surt a la foto, també fan de la marca Ralph Lauren. ;)

M'ha fet gràcia.
.

de setembre 01, 2010

El Periódico, enviament de vídeos

El Periódico incorpora ara una opció, mitjançant formulari, d'enviar vídeocartes i fotodenúncies. No és que sigui una innovació increïble però m'ha agradat que ho posin fàcil amb una sub-pàgina que es diu Les Teves Imatges i que hi hagi la possibilitat d'etiquetar els vídeos per categoria i subscriure-s'hi per RSS. Ben vist.

També hi ha unes instruccions per enviar arxius directament des del telèfon mòbil. Això els pot donar un punt de diferenciació respecte a la competència.

.