de maig 05, 2010

Fillers must be killed

Ahir em va encantar l'apunt del bloc d'en Seth Godin. Explicava que mai havia llegit en un diari:"perdonin, ahir no va ser un dia gaire remarcable, per tant, el diari d'avui és més curt que habitualment".
Boníssim, no creieu?

Estem habituats a la palla.
En anglès en diuen "fillers".
Hi ha una llei no escrita que diu que un CD ha de tenir unes 10-12 cançons, un llibre ha de tenir unes 200 pàgines, una pel·lícula ha de durar uns 90-100 minuts, etc.

Les coses estan canviant però.
Ara ja no ens hem de comprar un CD amb dues cançons que ens agraden + 9 fillers. Ara, ens comprem (o baixem) les cançons que volem i prou.

Seleccionem.
Consumim el que ens interessa i ignorem el que no ens interessa.

No volem fillers.
No volem que ens emprenyin amb coses que no ens interessen. La clau de la "nova" societat és la customització. Paraula manllevada de l'anglès que vol dir "fet a mida", fetamidació*.

La palla morirà.
Algú ho dubta?



* © crocafont ;)


.