de maig 31, 2010

Idea per a supermercats

A països com el nostre es desaprofiten tones de menjar, això ho sap tothom.
Llegeixo que tres o quatre dies abans que caduquin, aliments dels supermercats són llençats a les escombraries.

Fa uns mesos, en un supermercat d’Anglaterra, vaig veure iogurts ofertats perquè estaven a pocs dies de la data de caducitat.
Vaig pensar que era una idea molt bona.

És una idea win-win per a supermercats i consumidors.



.

de maig 30, 2010

Implicació a Facebook

Ahir vaig estar amb el meu amic Ralph i vam parlar de molts temes relacionats amb estratègies de màrqueting 2.0.

En un moment de la conversa, en Ralph em va dir que no se sent especialment captivat per cap marca. Ni de roba, ni de begudes, ni de cotxes ni de res.
Això no vol dir que no li agradi res. Potser repetirà una marca de sabates perquè li agraden, però no se sent “fan” de res.

Facebook va decidir canviar el “become a fan” per “I like” perquè volien més activitat i feedback dels consumidors. Fer-se fan d’alguna cosa és massa fort. Comporta un grau d’implicació emocional molt més alt i sever que un “I like”.

Per això, amb el “I like” tindran moltes més dades dels consumidors, que és el que volen. Punt.

de maig 29, 2010

Com gestionar herètics a les comunitats online

CONSTATACIÓ
Espero que ningú ningú em tiri a la foguera per fer aquesta afirmació contundent:
A la gent li agrada l’ordre.

ORDRE I AIXÒ
No dic que la gent sigui ordenada. No tothom ho és però tothom vol ser-ho. Fixem-nos en una cosa, la gent es queixa contínuament del caos que es troba en el seu dia a dia.
Cada fallada a l’ordre establert es converteix en un renec. “el tren havia de passar a les 13:30!” “em van dir que havia de portar aquest paper!” “no hi ha ningú!” .

RUTINA
La gent se sent còmode vivint una certa rutina. A la gent no li agrada la incertesa. Li agrada tenir les coses controlades.

ORDENAR
Les normes existeixen per evitar el caos i totes aquestes coses que no agraden a la gent.


ELS HERÈTICS
Tot i això, no tothom està content amb les normes. Hi ha normes que no agraden a tothom, evidentment.
Diria que hi ha tres grups de persones contràries a les normes:
  1. El renegador que no fa res més que queixar-se però les segueix. No mou un dit per canviar-les però. *
  2. El qui vol canviar les normes. Es mou, busca canals. És comunicatiu.
  3. L’antisocial i egoista, no li importa trencar-les ni li importa l’altra gent.**

MIRALL
Les xarxes socials són un mirall de la societat offline. Està clar que els comportaments 2.0 són els mateixos que els 1.0. Canvia el medi i la repercussió. Qui entra a internet són les persones. Punt.

COMUNITATS
Una de les feines dels Community Managers és gestionar comunitats online. Partint del fet que a la gent li agrada l’ordre, han de fer que es compleixin les normes de la comunitat. El CM es trobarà els tres tipus d’herètics a les comunitats.

PREMISA
Primerament s’ha de tenir una cosa molt clara; no és obligatori entrar en una comunitat online. La gent decideix entrar-hi per interactuar amb gent que té els mateixos gustos, aficions, passions, peculiaritats... etc.


GESTIONAR HERÈTICS
El Community Manager ha d’escoltar a l’herètic del tipus 2 i ha d’intentar convèncer als dels tipus 1 i 3 perquè es converteixin en el tipus 2.
Si no funciona, se’ls ha de fora de la comunitat immediatament.



* Idealment, la pròpia comunitat s'encarrega de guiar-lo cap al tipus 2.
** No els necessitem. No se'ls ha de donar repercussió. Són pomes podrides, trolls. Molts cops no hi ha res a fer.


.

de maig 28, 2010

Les 10 empreses més seguides a Linkedin

Hi ha una opció a Linkedin que molta gent no coneix.
Es poden seguir empreses.

Per fer-ho, hem d'anar al "overview" d'una empresa i clicar a "follow company" (a dalt a la dreta)Amb això, rebrem actualitzacions de les empreses que ens interessen.

Aquestes són les 10 empreses més seguides:
  1. Google
  2. Apple Inc.
  3. Microsoft
  4. Facebook
  5. IBM
  6. Cisco Systems
  7. Linkedin
  8. Hewlett-Packard
  9. Twitter
  10. Yahoo!

de maig 27, 2010

Breu història de l'spam

5 de Juliol de 1937
El nom “spam” va ser el guanyador d’un concurs per canviar el nom del producte “Hormel Spiced Ham”. Segons diu la llegenda, el nom està format per les primeres lletres de “shoulder of pork” i les dues últimes de “ham”. Aquest article encara es ven enllaunat a molts països.
15 de Desembre de 1970
El grup humorístic britànic “The Monty Pythons” fan un divertit esquetx titulat “spam al seu show “The Monty Python Flying Circus”. Es fa molt popular.

3 de Maig de 1978
Un tal Gary Thuerk, usuari d’Aparnet de l’empresa DEC llança un email no sol·licitat a 600 adreces al mateix temps.

finals dels 1980
Una comunitat en línia anomenada MUD descriu spam com a ús indegut de la xarxa.

24 de Maig de 1988
El Sr. Rob Noha envia el primer charity spam, per demanar diners.

31 de Març de 1993
El nom spam s’associa a missatges (d’USENET) no sol·licitats per primera vegada.

18 de Gener de 1994
Primer gran spam a USENET de temàtica religiosa.

12 d’Abril de 1994
El matrimoni format per Laurence Canter i Martha Siegel contracten un programador i envien el que s’anomena “Green Card” spam a tots i cadascun dels milers de newsgroups d’USENET. Creen un precedent. Fan història.

1994
Apareix la primera eina anti-spam. Es diu Cancelbot.

1996
Els spams massius ja són un problema greu a la xarxa.

1997
La Sra. Tracy LaQuey Parker, propietària de Flowers.com va guanyar el primer judici anti-spam. Una empresa havia fet servir el seu domini per fer spam.

Març del 1998
Primera llei anti-spam feta a l’estat de Washington.

Juliol del 1998
Els Srs. Smith i James són els primers jutjats per spammers. El Sr. Bruce Miller, fa diners amenaçant spammers de portar-los a judici.

1998
El diccionari “New Oxford Dictionary of English” incorpora a la definició d’SPAM "Irrelevant or inappropriate messages sent on the Internet to a large number of newsgroups or users."

2002
S’arriba a la xifra diària de 2400 milions de missatges spam a internet.

2003
Es creen virus que infecten ordinadors i els converteixen en spammers.
Primera legislació federal contra-spam; CAN-SPAM act. S’oficialitza que els usuaris d’internet són els propietaris de la seva bústia de correu.
Els spams representen unes pèrdues globals de 11000 milions de dòlars a les empreses.

2004
S’arriba a la xifra diària de 11000 milions de missatges spam a internet.

2005
S’arriba a la xifra diària de 30000 milions de missatges spam a internet.

2006
S’arriba a la xifra diària de 55000 milions de missatges spam a internet.

Febrer de 2007
S’arriba a la xifra diària de 90000 milions de missatges spam a internet.

Juny de 2007
S’arriba a la xifra diària de 100000 milions de missatges spam a internet que representa el 85% de tots els emails d’entrada.

2007
Els spams representen unes pèrdues globals de 100000 milions de dòlars a les empreses.

Juny de 2008
El 96.5% dels emails que reben les empreses és spam.

Desembre de 2009
312000 ordinadors s'infecten cada dia i són utilitzats com a “zombies” spammers l’últim quadrimestre de l’any.

Març de 2010
S’infecten 305000 ordinadors cada dia i són utilitzats com a “zombies” spammers el primer quatrimestre d’any.

2010
S’arriba a la xifra diària de 183000 milions de missatges spam a internet.


.

de maig 26, 2010

La web de RENFE és una merda

El títol d'aquest apunt sembla molt fort però no és més que una constatació cultural.
Quan es citen exemples de webs mal fetes i poc funcionals, sempre es parla de la web de Renfe.


Fa uns dies, a classe del BCMBarcelona vaig intervenir dient que la web de Renfe era famosa per ser una merda i de cop i volta tothom va començar a explicar històries corroborant l’afirmació. Hi havia una unanimitat absoluta.



Si fem un Google o si posem les paraules “web Renfe” a Facebook ens apareixen centenars de comentaris amb el mateix sentit crític. Feu la prova amb el Twitter...

La web de Renfe desespera a la gent.


En conclusió:
La web de Renfe és famosa per ser una merda d’11,5 milions d’Euros. No ho dic jo. Ho diu la gent.

Vist tot això, per què Renfe no escolta?
Serà perquè no tenen competència directa?

.

de maig 25, 2010

Els gossos també són humans

El diari Público ens explica que l'error d'un gos (!) ha fet que es muntés un bon pollastre a Barajas.

I és que els gossos també s'equivoquen. Fan errors canins.

Pel que expliquen, el gos ha alertat als agents que una maleta contenia explosius i aquests, evidentment li han fet cas, pensant-se que el ca no es podia equivocar. Només els humans s'equivoquen!

Però es veu que estaven equivocats.

de maig 24, 2010

Màrqueting DIN A4

Uns instal·ladors d’aires condicionats del meu barri van decidir fer una campanya de publicitat una mica sorprenent.

No és una cosa descabellada ni innovadora posar publicitat als parabrises dels cotxes, sempre s’ha fet, però aquesta empresa va repartir centenars de dossiers de productes i pressupostos (en dos fulls DIN A4 grapats, impresos per davant i per darrera) als cotxes de la zona.
La primera cosa que em va venir al cap va ser que no calia gastar-se diners en fulls, imprempta i grapes, posant l’adreça web de l’empresa ja n’hi hauria d'haver prou.

Però després vaig pensar que si em trobés un d’aquests dossiers al meu cotxe, probablement (out of curiosity), li faria una ullada ràpida.
En canvi, si m’hi trobés una targeta amb una adreça web, no la consultaria.

Amb això no vull dir que defensi aquests tipus de pseudo-campanyes de màrqueting, vull dir que aquests fulls grapats em va crear un impacte visual considerable i... un puntet de curiositat.

de maig 21, 2010

Tors

Tors. 2004-2009
Retall i lleuger retoc amb Photoshop (2009) a partir d'un quadre fet amb pintura acrílica sobre tela (2004).

de maig 19, 2010

Iniciador Barcelona amb Trina Milan

Ahir vaig anar al Iniciador Barcelona "el emprendedor. ¿nace o se forma?, em feia una il·lusió especial perquè la ponent era la meva amiga Trina Milan, una persona que admiro per la seva visió i passió.
Fa un temps, quan estava en un moment professional bastant delicat vam quedar per dinar i em va parlar molt clarament, just el que necessitava per obrir els ulls i prendre una decisió important. Va resultar ser encertadíssima.

La Trina ens va parlar dels emprenedors des d’un punt de vista antropològic, sempre defensant la innovació i l’ús de la tecnologia.

Ara mateix estic acabant el llibre “Tribes” de Seth Godin i he de dir que hi vaig trobar bastants paral·lelismes amb el contingut de la ponència, sobretot en el sentit que l’emprenedor té les coses clares, s’arrisca i sovint ha de lluitar contra l’status quo per aconseguir el seu objectiu.

L’emprenedor ha de ser l’índex del coneixement de la mateixa manera que Google ha aconseguit ser-ho d’internet, ha posat ordre. Anant més enrere, la Trina ens va comentar la importància que va tenir el fet que els llibres, després de la impremta, tinguessis un índex i un número de pàgina. Això va ser clau.

Penso que alguns dels presents ahir a CINC esperaven una ponència més centrada en la gestió més pura i dura, casos d’èxit i consells, vaja, el que acostumem a trobar en nou de cada deu trobades, per això em va agradar l’enfocament de la Trina, perquè va començar despistant i va acabar tancant cercles i responent les preguntes dels assistents.

Va ser una mena de viatge en el temps en el que no hi van faltar les mencions als clàssics, però tampoc hi van faltar els clàssics actuals (es pot dir “clàssics actuals”???), els referents de les noves generacions com Harry Potter o Avatar. Perquè a la fi al cap, com ens comentava, les històries segueixen uns models que s’han repetit en la història dels contes durant segles, i aquests es poden aplicar, més o menys, a la vida real.

Segons la Trina, l’emprenedor ha de crear la seva història, el context, els objectius. Construir una identitat, defensar-la i sobretot trobar una manera de saber explicar-la.
Sempre amb convenciment i amb passió.

La revolució vindrà dels emprenedors des de baix. Hem de crear i transmetre coneixement. El model de producció ha canviat, ens hi hem d’adaptar (paraula clau) per no estancar-nos. Per avançar.

de maig 18, 2010

David Villa al FC Barcelona

No, aquest no és un bloc de futbol. Només volia deixar palès la velocitat en la que els wikipedistes pengen la informació.

Aquesta és una captura de pantalla de la pàgina de Wikipedia dedicada a David Villa a les 23:30 aprox.
A sota, podem veure que ja han posat el club en el que jugarà la temporada que ve.

de maig 17, 2010

Com serà el futur?

Avui he anat al BDigital Global Congress al CaixaForum de Barcelona.
Em feia molta gràcia veure el Dr. Michio Kaku, físic nord-americà i reconegut futurista.

La seva exposició ha estat marcada pel seu sentit de l’humor i per la seva vitalitat a l’hora d’explicar-nos com serà el futur. Les seves prediccions, que es basen en avanços tecnològics, ens han deixat a alguns amb la boca oberta.

Un dels punts claus serà que hi haurà xips a tot arreu. Els xips passaran a ser molt barats. Segons la Llei de Moore, valdran un cèntim l’any 2020.

Ha posat l’exemple de les targetes de felicitació amb musiqueta, quan les obrim per veure què hi ha escrit, sona una música. Doncs bé, el xip que permet això té més computer power que totes les forces aliades l’any 1945. Els nostres mòbils tenen més computer power que la NASA quan va posar dos homes a la Lluna.

Com és ja habitual a BCNudge, poso els punts que m’han semblat més rellevants:
  • internet va començar essent masculí però cada vegada s’està tornant més femení. Les dones ja representen el 51% als Estats Units.
  • internet representa prosperitat en el mapa mundi.
  • els xips seran més barats que el paper.
  • hi haurà xips a tot arreu enviant informació constant.
  • internet serà accessible a través d’ulleres especials i lents de contacte.
  • desconèixer una llengua no serà un problema perquè tindrem subtítols a temps reals a través de les lents de contacte.
  • els nostres dispositius identificaran gent i ens donaran dades d’ells.
  • els cotxes aniran sols. Evitaran accidents i aglomeracions de trànsit.
  • també hi haurà xips a les carreteres enviant informació als cotxes
  • els mòbils tindran diferents pantalles desplegables
  • no hi haurà ordinadors com els entenem, hi haurà molts punts d’accés.
  • els arxius ens seguiran, no els ordinadors.
  • les parets de les cases seran pantalles gegants interactives que respondran a la nostra veu.
  • les compres es faran completament personalitzades; les nostres targetes de crèdit tindran les nostres mesures. La roba es fabricarà a mida.
  • els avenços al camp de la medicina seran molt grans, sobretot en la prevenció gràcies a escanejos constants mitjançant xips. El vàter de casa recollirà informació dels nostres fluids i sabrà si tenim mancances d’algun element o si tenim alguna malaltia. El mirall analitzarà el nostre cos buscant símptomes de malalties.
  • les clàssiques pastilles portaran xips que donaran informació del nostre cos.
  • tots els nostres gens seran escanejats a un preu raonable. Ara val uns 50000 dòlars.
  • es faran créixer òrgans humans ràpidament per fer trasplantaments.
  • els serveis d’emergència seran molt eficients gràcies a la velocitat i a noves tècniques d’elaboració de sang i podran venir sense que cap humà els avisi.
  • les operacions a cor obert es faran sense que cap cirurgià toqui el pacient, ho faran a través de pantalles.
Segons diu el Dr. Kaku, totes aquestes tecnologies ja s’estan desenvolupant avui en dia.

de maig 16, 2010

TrueTwit = true twit

Si vull seguir a una persona al Twitter i com a resposta un programa m'envia un missatge com aquest tinc molt clar el que he de fer: no seguir-lo.

De fet l'han clavat amb el nom de l'aplicació.

de maig 13, 2010

Photoshop sí, Photoshop no

Exemple d'ús desastrós de Photoshop.
Pàgina de Les Glòries.


Exemple de desastrosa omissió de Photoshop.
Pàgina de Cuatro Deportes.

de maig 12, 2010

Els meus 10 turn-offs a l’obrir una web

Aquesta és la llista de les coses que em fan clicar la (X) just després d'obrir una web.
  1. Música per defecte
  2. Vídeo per defecte
  3. Pop-ups
  4. Estètica "are you from the past?"
  5. Publicitat indiscriminada
  6. Qualsevol semblança amb myspace
  7. Informació desordenada
  8. Faltes d’ortografia
  9. Redactats fets per un becari borratxo
  10. Russell Crowe

de maig 11, 2010

Top 100 dels usuaris de Twitter més actius

Recomano l'excel·lent anàlisi del bloc Ingresos al Cuadrado sobre el que sembla que està agafant forma com el rànquing de referència sobre Twitter "Twitoaster".

Análisis del Top 100 de usuarios Twitter más activos en España.

Molt bona feina.


.

de maig 09, 2010

The dark side of TomTom

A través d'una entrada al mur de Facebook de l'amic Jordi Rosell m'arriba aquest original producte que ofereix TomTom amb el seu corresponent vídeo que trobo senzillament genial.
No puc parar de riure.

El target està bastant definit no trobeu?



La pàgina web dedicada a aquesta promoció també és molt divertida. Inclou un joc interactiu pels que tinguin webcam.
Trobo que la idea és boníssima i està molt ben portada.

.

de maig 07, 2010

A favor de Wikipedia

Fa anys, parlo de quan era petit, els adults sempre em deien “mira, com en Kojak!” cada vegada que saborejava un chupa chups.

Durant anys em van atormentar amb un nom del qual no tenia cap referent cultural. Els meus referents eren evidentment els de l’època; la Bruja Avería, en Teo, l’Arconada, el Miliki o en Narajito però no tenia ni idea de qui caram era en Kojak ni el perquè sempre tothom el citava quan un chupa-chups apareixia al camp de visió col·lectiu.

No era just. I he de confessar que li vaig acabar agafant mania a aquest misteriós ésser imaginari.

L’any 2001, en Jimmy Wales i en Larry Sanger van crear Wikipedia.org.
Llavors vaig saber qui era en Kojak. Va ser la fi d’aquell neguitós enigma antropològic.


.

de maig 05, 2010

Fillers must be killed

Ahir em va encantar l'apunt del bloc d'en Seth Godin. Explicava que mai havia llegit en un diari:"perdonin, ahir no va ser un dia gaire remarcable, per tant, el diari d'avui és més curt que habitualment".
Boníssim, no creieu?

Estem habituats a la palla.
En anglès en diuen "fillers".
Hi ha una llei no escrita que diu que un CD ha de tenir unes 10-12 cançons, un llibre ha de tenir unes 200 pàgines, una pel·lícula ha de durar uns 90-100 minuts, etc.

Les coses estan canviant però.
Ara ja no ens hem de comprar un CD amb dues cançons que ens agraden + 9 fillers. Ara, ens comprem (o baixem) les cançons que volem i prou.

Seleccionem.
Consumim el que ens interessa i ignorem el que no ens interessa.

No volem fillers.
No volem que ens emprenyin amb coses que no ens interessen. La clau de la "nova" societat és la customització. Paraula manllevada de l'anglès que vol dir "fet a mida", fetamidació*.

La palla morirà.
Algú ho dubta?



* © crocafont ;)


.

de maig 04, 2010

Atac empàtic de Movistar

A partir d'un tweet de la Jessica Fillol que enllaça a Netoratón 3.0 m'arriba un d'aquests tweets que passaran a la història.

I és que és un moment històric. No havia vist mai una cosa semblant.

"Esto está mal decirlo, pero nos va mal el ADSL, ¿y a quien se lo decimos nosostros? @movistar_es !!! :)"

Primer de tot, he hagut de comprovar que la font sigui fiable. És una cosa que s'ha de fer quan es veuen coses com aquesta. Estem acostumats a veure fakes.
Ho confirmo: és de veritat.


Què ha passat???
és una tàctica de Movistar per donar a conèixer el seu compte de Twitter???
és un error del seu CM?
és una maniobra neuromarketiana que s'avança al seu temps?

Al Postgrau de Brand Community Management de BES La Salle ens ensenyen que el CM ha de ser empàtic, però aquest tweet representa l'empatia portada a l'extrem!

Què passarà ara?
tindran més followers?

No en tinc ni idea però estic segur que aquest tweet tindrà moltíssima repercussió.


.

de maig 02, 2010

Dofí cantaire

M'arriba via @arnaublog (Twitter) aquest anunci que va sobre un dofí que canta, fet amb la clara intenció de fer-se viral i...amb aquest apunt hi estic ajudant.



M'ha fet gràcia.
ara podem dir allò de "amb quatre xavos blah blah blah..."

de maig 01, 2010

Una altra tàctica twittera per tenir visibilitat

El compte de Twitter @BobDylanSays va adreçat als fans de Bob Dylan.

Un software (bot) fa un tweet cada hora amb un fragment d'una cançó de Bob Dylan per ordre. Quan la cançó s'acaba, comença una altra cançó agafada a l'atzar.

El programador que ha fet aquest compte no li va malament, té més de 13000 seguidors.
Molts d'ells els ha captat fent un seguiment (automàtic I presume) dels tweets que parlen del cantant. Ho se perquè vaig rebre el seu follow just després de parlar de Bob Dylan en un tweet.

Quina és la finalitat de fer un bot com aquest?
Doncs la visibilitat de l'empresa Kayarc.
Fixem-nos que la publicitat no és descarada perquè això faria tirar enrere molts dels seguidors.
Com sabem, Twitter permet posar una adreça web al compte però el tal Eric, co-fundador de l'empresa, no ho fa. Senzillament posa el seu email (amb l'extensió @kayark.com) i ja està.
Com es veu doncs? com un gran fan de Bob Dylan que fa això per compartir la seva passió pel cantant de Minnesota i a més, és un gran programador. Fixem-nos que deixa ben clar que el compte està dirigit per un software.
Fair enough. No poso en dubte que l'amic Eric sigui un fan de Bob Dylan, però tampoc poso en dubte que aquest compte de Twitter li ha reportat nous clients.
Han fet servir Bob Dylan com a bait (esquer) i com a key visual.
Molt bona jugada.

____

Entrada relacionada:
Iniesta al Twitter. Nova estratègia de màrqueing?