d’abril 15, 2010

Menjar a la Tintoreria Dontell

Ahir vaig anar a dinar a la Tintoreria Dontell, al carrer Aribau (BCN).

Com???
Bé, a aquestes alçades no crec que se’m tracti d’aixafaguitarres si explico el que ve a ser una mica un “secreto a voces”...


La Tintoreria Dontell ve a ser el que s’anomena un restaurant clandestí.

Des del carrer té una aparença de Tintoreria de-tota-la-vida però té una porta “secreta” que dóna a la part del darrera, un restaurant d'estètica intimista i decoració cool.

Tinc la sort de conèixer al Community Manager que és qui em va acompanyar a dinar i qui em va presentar a en Christian Rodríguez, director general d’ Urban Secrets, l’empresa que està darrera aquest projecte i d’altres que sortiran a la llum d’aquí a uns mesos i que no puc dir :-p

El dinar va ser deliciós i el servei molt correcte. No explicaré què vam menjar perquè això no és un bloc de cuina...

M'agrada més el tema branding...els detalls:
  • El nom. Dontell sembla un cognom català però en realitat és una espècie de pun que juga amb el "don't tell". Molt ben vist.
  • L'estètica de la botiga. Els detalls ben cuidats. "Des de 1909, rentant roba per tu"
  • La tintoreria pot donar un servei de tintoreria professional també. En aquest cas, evidentment subcontracten.
  • La porta amagada, que s'obre amb un lector de petjades dactilars, un detall molt James Bond. Et poden gravar la teva petjada abans i pots impressionar a les amistats, parella etc.
  • La cuina al descobert darrera un vidre transparent.
  • La pàgina de Facebook. Molt ben aconseguida i interactiva. Es poden penjar fotos i escriure al mur. No sempre es veu això.
  • El seu usuari de Twitter. Molt actiu.
  • La seva magnífica web amb molt joc per a l'interacció amb el client. Conté una secció amb contrasenya on es descobreix "el secret". Es pot consultar la carta amb un PDF! Possibilitat de subscriure's-hi via rss.
  • El Sr. Dontell! amb foto inclosa.
  • El joc. Pots encarregar una taula com si demanessis un encàrrec de la tintoreria i et segueixen la corrent. Complicitat.
Bon profit!

3 comentaris:

David ha dit...

Merci pel comentari. Jo era una mica escèptic amb aquest tipus de propostes, però pel que contes sembla tan seriós com un restaurant de tota la vida.

Carles Roca-Font ha dit...

Hola David,
exacte, la façana és una cosa que fa gràcia i atrau però no deixa de ser un restaurant.
En definitiva s'hi va a menjar, i he de dir que ho fan bé pel meu gust ;-)

Anònim ha dit...

Ostres, que divertit!! Un 2x1: t'atipen i, si vols, et fan la bugada... És que se les inventen totes!
A veure si m'hi deixo caure algun dia.
Gràcies x la descoberta!
Annapiù