d’abril 28, 2010

creativesaraos amb el Dr. Xavier Oliver

Ahir vaig anar al meu segon creativesaraos al Movie Lunch Bar de Barcelona. Allí em vaig trobar amb l'Adriana i l'Enric, companys del BCM de la Salle.
Evidentment també hi havia la directora del postgrau Gemma Vallet i els professors David Brown i Roger Ortuño, trident organitzador de la trobada.

El convidat va ser el Dr. Xavier Oliver, president del EFCCE (European Foundation for Commercial Communication Education) i professor del IESE Business School i de la Universitat de Navarra venia a presentar el seu llibre:¿publicidad? no thank you!

El Dr. Oliver ens va obsequiar amb una presentació micro en mà a l'estil stand-up, sense Power Point. Serà que pensa que com el General James N. Mattis? ;-)

Anyway, va ser una lliçó magistral centrada en la història de la publicitat i en la importància del producte.

Aquests són els punts que en vaig treure:
  • S'ha de defensar el producte a "tota costa".
  • És molt important que hi hagi un equip motivat.
  • Els 4 grans grups publicitaris van pecar d'un extremat control financer orientat als beneficis que va fer que entressin en crisi creativa i de gestió.
  • És necessari un canvi de model de gestió.
  • La majoria dels Premis, que donen prestigi, van a agències relativament petites.
  • Les marques han de ser fidels a la seva identitat. Els seguidors no l’han de canviar, l’han de seguir. Aquí va fer el símil amb Jesucrist i els seus deixebles.
En definitiva, va ser una agradable i instructiva manera de passar la tarda de dimarts.

El weakpoint de la jornada va ser el desmesuradíssim ús de l’aire condicionat (típic del nostre país) que va fer que alguns de nosaltres estiguéssim a un pas de la congelació.

d’abril 27, 2010

Gestió de grup de Facebook #FAIL

Gestionar una comunitat online sembla la cosa més fàcil del món però no ho és.
S'ha de tenir clar cap a on es va.

S'ha de ser honest, ser conseqüent i sobretot, no ser un pesat!

Enviar dos missatges al dia a la comunitat per tal de reclutar més membres és una tàctica errònia.
Enviar-ne tres, és un #FAIL total i pot originar un efecte backfire.

.

d’abril 26, 2010

Iniciatives Twitter #seispalabras

Cada dia, milers de persones de tot el món segueixen i contribueixen al hashtag #seispalabras a Twitter.
La iniciativa consisteix en fer un poema o una petita història fent servir només sis paraules.


No en conec l'origen però probablement ho va començar algú inspirat per Ernest Hemingway, que una vegada va fer una història de sis paraules i segons diu la llegenda, va dir que era la seva millor obra.
La meva teoria? que estava borratxo, com de costum.

La famosa mini-història deia:
"For sale: baby shoes, never used"


PD: Gràcies a l'amic Xavier Colomés per la idea :)

.

d’abril 23, 2010

Community Manager? truquen a la porta!

La polèmica va saltar el dia 16 d'Abril.
El País explicava els fets i inevitablement es va escampar que el traductor de la web del diari El Mundo i Wordreference (tot un referent pel que fa a comunitats a la xarxa) traduïen "pederasta" de castellà a l'anglès com a "homosexual".

El grup de facebook de rigor va sortir de seguida. Alguns comentaris deixaven la reputació de El Mundo pel terra, evidentment.

El dia 19 d'Abril a les 18:41, Reverso.net, l'empresa que s'encarrega del traductor de El Mundo va descobrir el grup de Facebook i va intentar arreglar el mal que havien fet al seu client i a ells mateixos.

El mètode escollit va ser un petit text demanant disculpes i ja que hi són, aprofitaren per colar publicitat pròpia als milers d'usuaris indignats.


Avui, dia 23 d'Abril, a més d'una setmana que esclatés la controvèrsia!!!, Wordreference.com encara no ha corregit l'entrada!!!


Community Manager
? et truquen a la porta!


.

d’abril 22, 2010

Internet Marketing 2.0

Avui he anat a un tweetup al Cibernàrium. Allà m'hi he trobat l'amic Oriol Llevat i ens hem assentat de costat.

La jornada anava de sobre màrqueting 2.0: noves oportunitats de negoci per a les empreses.
A part, s'aprofitava per presentar el llibre "Internet Marketing 2.0" del ponent Josep Lluís de Gabriel, fundador Bitlònia.
He de dir que no me l'he comprat perquè, honestament, em fan una mica de mandra aquest tipus de llibres. Surten com bolets!
Amb això no vull dir que dubti que sigui bo, però diria que va adreçat a un perfil que potser no està tan en contacte amb el món 2.0 com jo, potser està dirigit a algú que s'ha de decidir de travessar el pont que va des de 1.0land a 2.0land.

M'ha agradat la posada en escena, molt a l'americana. Bé quan dic a l'americana vull dir a l'estil show americà, res a veure amb la flamant americana de color vermell que portava el presentador i moderador, que he raonat que és una espècie de segell personal, de branding propi. Ben vist. Aquesta marca tiu-de-l'americana-vermella surt també a la portada del llibre i en el Power Point.

Un altre aspecte a destacar de la presentació ha estat la sorpresa. Allò dels manuals de "how to make stunning Powerpoint presentations", vaja, crear impact boosters.

Diuen que una presentació ha d'atacar el cervell vell (old brain) impactant. Les històries són recursos molt ben acceptats per l'audiència, sobretot si fas la presentació a la tarda-vespre.

Doncs això, m'ha agradat realment quan una persona del públic ha agafat el micro i ha dit que es deia Ferran i era un empresari joier. Visiblement contrariat ha explicat que no creu en tot el tema del màrqueting 2.0 i que s'ha comprat el llibre sense gaire convenciment. El públic reia i l'interès creixia exponencialment, per un moment semblava que la situació se li escapava de les mans al conferenciant. Llavors, el tal Ferran ha exclamat que el llibre era un plagi i ha llegit un fragment del que m'ha semblat Tirant lo Blanc. Ha estat en aquest moment quan hem vist que en Ferran no es deia Ferran, era un actor. Tota aquesta historieta ha estat un booster d'aquests que hem agraït amb un aplaudiment.

He de confessar que, boosters a part, hi ha hagut una part de la Jornada que s'ha m'ha fet bastant pesada. Han parlat diferents empresaris sobre la implementació del màrqueting 2.0 a les seves empreses i com han millorat. Alguns amb més gràcia que d'altres i alguns no s'havien llegit el manual aquell dels stunning Powerpoints.

Em quedo amb alguns punts. N'hi ha hagut molts més que segur que altres blocaires explicaran amb molt més detall i menció a la gent que n'ha parlat.
  • El tema no és si l'empresa entra o no a les xarxes socials. Ja hi és des del moment en què es parla d'ella a internet. El debat està en quin control se n'ha de fer.
  • Les empreses han d'oferir pàgines web dinàmiques, ràpides i amb feedback.
  • Una empresa pot semblar molt més gran del que és si es fa una maniobra correcte de màrqueting 2.0.
  • S'han d'aprofitar les eines d'anàlisi de tràfic per estudiar el comportament del client.
  • Els diaris digitals tenen un marge de només el 3%. Els de paper un 30%. Curiós. Segur que els números s'invertiran de mica en mica. De moment, la publicitat en paper es paga molt més.
  • Als Estats Units ja dediquen un 52% dels diners en publicitat al vídeo, després venen les xarxes socials i els buscadors. A Espanya els buscadors encara són el primer destí dels calers.
  • Hi ha moltes maneres d'augmentar la visibilitat d'una empresa. Internet permet moltes combinacions i de vegades s'ha de ser original. La publicitat no sempre va implícita en les campanyes, pot ser indirecta.

.

d’abril 20, 2010

Google Places

Tret de sortida de Google Places.
Eina súper útil i gratuïta per PIMEs que, a part de donar més visibilitat al negoci, permet fer un estudi de les keywords que han utilitzat els (possibles) clients.



Li diré a la meva tieta, que té un restaurant al poble.

d’abril 19, 2010

Què simbolitzen els colors?

Segons Margaret Walch, directora de Color Association dels Estats Units, els colors afecten al cervell en un nivell subconscient.

VERMELL
Simbolitza poder, activitat, rescat.
El trobem al logo de: Cocacola, La creu roja, Ferrari, Caixa Catalunya, Levi's, Camper, TMB.

ROSA
Simbolitza calma, feminisme.
El trobem al logo de: Barbie, Victoria's Secret, Mary Kay, T-mobile.

TARONJA
Simbolitza moviment, construcció, energia.
El trobem al logo de: ING, Blogger, Orange, play.com, Rodalies, Topsy, Amazon.

GROC
Simbolitza llum, futur, filosofia.
El trobem al logo de: Kodak, National Geographic, Best Buy, Chevrolet, Subway.

VERD
Simbolitza diners, creixement, medi ambient.
El trobem al logo de: John Deere, Starbucks, BP, Bon Preu, Barnes&Noble, Oxfam, Asda.

BLAU
Simbolitza confiança, autoritat, seguretat.
El trobem al logo de: Ford, Microsoft, IBM, Dell, ESADE, BBVA, Sanex, Nivea, Universitat de Barcelona.

MORAT
Simbolitza reialesa, espiritualitat, new age.
El trobem al logo de: Yahoo, W Hotels, Barney, Taco Bell, Fedex, Splitweet.

d’abril 18, 2010

V2004

V2004. 2004
Fet amb pintura acrílica sobre tela. Lleugers retocs amb Gimp.


.

d’abril 17, 2010

La primera vegada que vaig tocar un poken

La primera vegada que vaig tocar un poken va ser el 17 de Febrer del 2010. Volia deixar constància d'aquest fet, qui sap si d'aquí a uns anys tothom en tindrà?

El pioner que me'l va ensenyar va ser l'amic Marc Ambit en un tweetup. Da man!

Què és un poken?
Doncs un petit dispositiu amb USB que permet intercanviar la teva informació personal i/o de la teva presència a xarxes socials amb una altra persona que té poken.
Hi ha una gran varietat de colors i formes. Se'n pot fer col·lecció!

Com funciona?
Els dos poken es posen junts i es carreguen amb la informació de l'altre com per art de màgia. Després es connecta a l'ordinador via USB i s'accedeix a la informació.
Normalment s'hi posa nom, foto, compte de facebook, linkedin, twitter etc. Es pot configurar amb la informació que ens interessi compartir, fins i tot amb el número de telefon.

Quallarà al nostre país?
.

d’abril 15, 2010

Menjar a la Tintoreria Dontell

Ahir vaig anar a dinar a la Tintoreria Dontell, al carrer Aribau (BCN).

Com???
Bé, a aquestes alçades no crec que se’m tracti d’aixafaguitarres si explico el que ve a ser una mica un “secreto a voces”...


La Tintoreria Dontell ve a ser el que s’anomena un restaurant clandestí.

Des del carrer té una aparença de Tintoreria de-tota-la-vida però té una porta “secreta” que dóna a la part del darrera, un restaurant d'estètica intimista i decoració cool.

Tinc la sort de conèixer al Community Manager que és qui em va acompanyar a dinar i qui em va presentar a en Christian Rodríguez, director general d’ Urban Secrets, l’empresa que està darrera aquest projecte i d’altres que sortiran a la llum d’aquí a uns mesos i que no puc dir :-p

El dinar va ser deliciós i el servei molt correcte. No explicaré què vam menjar perquè això no és un bloc de cuina...

M'agrada més el tema branding...els detalls:
  • El nom. Dontell sembla un cognom català però en realitat és una espècie de pun que juga amb el "don't tell". Molt ben vist.
  • L'estètica de la botiga. Els detalls ben cuidats. "Des de 1909, rentant roba per tu"
  • La tintoreria pot donar un servei de tintoreria professional també. En aquest cas, evidentment subcontracten.
  • La porta amagada, que s'obre amb un lector de petjades dactilars, un detall molt James Bond. Et poden gravar la teva petjada abans i pots impressionar a les amistats, parella etc.
  • La cuina al descobert darrera un vidre transparent.
  • La pàgina de Facebook. Molt ben aconseguida i interactiva. Es poden penjar fotos i escriure al mur. No sempre es veu això.
  • El seu usuari de Twitter. Molt actiu.
  • La seva magnífica web amb molt joc per a l'interacció amb el client. Conté una secció amb contrasenya on es descobreix "el secret". Es pot consultar la carta amb un PDF! Possibilitat de subscriure's-hi via rss.
  • El Sr. Dontell! amb foto inclosa.
  • El joc. Pots encarregar una taula com si demanessis un encàrrec de la tintoreria i et segueixen la corrent. Complicitat.
Bon profit!

d’abril 14, 2010

El millor customer service del món

La Sharon ve de Londres cada any pel Primavera Sound Festival. Viatja amb el seu amic Jamie i saben que sempre tenen un lloc reservat a casa.
Ens ho passem bé.

La Sharon segueix amb interès les notícies del Festival per internet i ho comenta per Facebook i Twitter. Quan surten les entrades a la venta, se la compra de seguida i compta els dies que falten per volar cap a Barcelona.
Coneix tots els grups que toquen i es queixa quan dos dels seus preferits, aquells que ningú en sap el nom, toquen a la mateixa hora. :-p


Aquest any però, no podrà venir.
Fa uns mesos que li van diagnosticar un càncer de pit i està fent tractament.

Ella volia venir de totes maneres. El doctor li va dir que intentés fer coses, fer una vida més o menys normal entre sessió i sessió de quimioteràpia però era massa arriscat.

I aquí comença la història de l'heroi del Primavera Sound.

La Sharon va enviar un email al Primavera per dir-los que tenia l'entrada i que no podia venir perquè havia agafat un càncer.
Un "lovely man" que es diu Joan li va dir que intentaria fer-hi alguna cosa.

Al cap d'uns dies, rep un email d'en Joan dient-li que sobretot el posi al dia de la seva recuperació i que li retorna els diners.
Però no només això, la convida a dues entrades VIP per l'any que ve!


D'això jo en dic bona pràctica de branding.

.

d’abril 13, 2010

Dutxa

La pressió per treure nous productes arriba a un punt una mica surreal.
Ara es veu que un desodorant t'ha de protegir 48 hores.

El target del producte:
  • David Livingstone (1813-1873)
  • Ernest Shackleton (1874-1922)
  • Edmund Hillary (1919-2008)
  • Bear Grylls
  • José Antonio Camacho

d’abril 12, 2010

Sota mínims

Caminant pel carrer, per la zona del Camp de l'Arpa (Barcelona) em trobo amb una granja-bar que té un cartell format DINA-4 a la porta principal.

Aquest cartell, fet amb el ja mític WordArt de Microsoft Office (irony:on) posa textualment:

FUTBOL P.P.V.
CONSUMICION MINIMA: 2,5 €

Interessant...


.

d’abril 09, 2010

D'on vénen els meus ous?

Em vaig quedar amb la boca oberta quan vaig veure un paquet d'una dotzena d'ous dels supermercats britànics Morrisons.

El missatge és clar:
  • Les gallines són britàniques. Els ous no són d'importació, per tant, Morrisons dóna suport al sector agrícola del país.
  • Les gallines són felices. Tenen lloc per passejar, viuen en un ambient natural.
Fixem-nos també que derivats de la paraula "nature" surten dos cops a l'etiqueta i la paraula "free" dos cops més. No és casualitat.

Però no acaba aquí la cosa...
En Patrick Renvoisé, al seu llibre "Neuromarketing" deixava molt clar que;
  • el venedor ha de demostrar que el que diu és veritat per tenir la completa confiança del comprador.
La frase que utilitza al llibre és "don't just talk about your gain, prove it!".

Però com demostrar que el que diuen és veritat?
Doncs amb l'ajuda de la tecnologia!

Morrison incorpora un servei que permet saber exactament de quina granja vénen els teus ous. Cada ou té un codi, posant aquest en un requadre de la pàgina web www.wheresmyeggfrom.com es pot saber! (és un servei molt similar que el que fan servir les companyies de missatgeria per seguir els paquets)

A més, a la pàgina web, aprofiten per explicar al comprador totes les meravelles de les granges britàniques que treballen amb ells.
Trobem fotos de gallines amb escrits que ens diuen que salten murs, corren pels boscos, travessen rierols i camins...trobem un vídeo d'una família típica que visita una granja i coneix l'amable pagès...etc.

Algú es pot resistir a comprar aquests ous?

.

d’abril 06, 2010

Màrqueting Joc-brut (?)

Fa uns dies mostrava una tàctica de màrqueting consistent en deixar en evidència la competència.

L'exemple d'avui és molt més descarat, un salt a la jugular del competidor, de ben segur alguns ho podrien qualificar com a joc brut.

Star és una revista dedicada a parlar sobre celebrities. La seva competència més directa és Heat.

Fem una ullada al número d'aquesta setmana:

  • Citen directament al competidor a la portada "we're cheaper than heat"
  • Qüestionen i desafien el suposat criteri del comprador "why pay more for less?"
A part;
  • Ofereixen dues revistes al mateix preu
  • Posen el preu de la revista en lletres més grans que la marca, que queda amagat.

Els de Heat no deuen estar gaire contents.
No em perdo el contra-atac!

.

d’abril 05, 2010

Un "homeless" com a client

En Patrick Renvoisé, autor del llibre “Neuromarketing”, explica una anècdota molt adequada sobre el poder de persuasió de les paraules.

Com a bon venedor, introdueix la història dient que va guanyar 960$/hora fent de consultor a un “sense llar” (homeless).
Què??? Com???

Pel que es veu, un senyor que portava un cartró amb l’escrit “homeless. PLEASE HELP” el va parar a la porta d'un restaurant i li va demanar almoina.

En Patrick va pensar que seria millor ajudar a aquella persona convertint-lo en un client seu i li va oferir un tracte:
  • li donaria 2$ amb la condició que li deixés canviar el missatge del cartró. Per fer una monitorització de la "campanya", li va oferir 5$ més si estigués allí un cop en Patrick i els seus amics tornessin de sopar.
El vagabund va acceptar.
Dues hores més tard, quan va sortir del sopar, el senyor l’estava esperant amb un somriure. En comptes de reclamar els 5$ promesos, va insistir en donar-li 10$ per l’ajuda. Havia aconseguit 60$, una quantitat molt més elevada del normal.

En Patrick havia guanyat 8$ del seu client per mig minut de feina, o sigui, 960$/hora. (bé, posat així...)

Quin era el nou missatge doncs?
“What if YOU were hungry?”

.

d’abril 03, 2010

La Fanta de divendres

Em va agradar l'invent dels creatius de Fanta.

El passat Divendres Sant, donaven aquestes llaunes gratuïtes en una zona comercial molt concorreguda de Liverpool.

No era una promoció per llançar un nou producte, era la Fanta de tota la vida però...un toc d'exclusivitat "a taste of Friday" la feia especial.


Però compte!
També té un gust espectacular els dissabtes, els diumenges, els dilluns, els dimarts...


Quan trigaran a aparèixer a eBay aquestes llaunes per a col·leccionistes?


.