de març 24, 2010

Verats, pa sec i fidelització de clients

L’altre dia tornava a casa al vespre i vaig pensar que havia de comprar pa per sopar. L’únic lloc obert de camí a casa era un d’aquests mini-supermercats Spar que tenen horaris especials. Vaig treure el cap per la porta i vaig demanar si tenien pa.
El Sr. em va dir que no, que només en tenien de motlle. Vaig pensar “val més això que res” i vaig entrar.

A darrera un prestatge, al costat del pa de motlle hi havia quatre o cinc barres de pa (!) Em vaig quedar ben estranyat però vaig pensar que potser no havia entès bé al Sr. o que aquest estava desinformat.
Vaig agafar-ne una i vaig anar a pagar.
El Sr. em va mirar, va mirar la barra i amb un to amable em va dir:
  • "este pan no bueno, es de ayer"
Jo vaig fer “ah” i la vaig tornar al seu lloc (!). Després vaig comprar pa de motlle i vaig marxar cap a casa.

A l’ascensor vaig relacionar el que m’acabava de passar amb una cosa que m’havia explicat la meva mare unes setmanes abans.

Resulta que va anar a una peixateria a comprar uns verats per dinar. Quan els va assenyalar, la peixatera va mirar a banda i banda i va arquejar el cos cap endavant buscant complicitat. Amb veu baixa, com qui parla a missa, li va dir que els verats no eren frescs, que era millor comprar una altra cosa.

La peixatera no era la propietària de la peixateria però era una molt bona venedora.
Acabava d’aplicar una estratègia de fidelització a una clienta. El fet de compartir aquell “secret” va fer perdre-li la oportunitat de treure’s de sobre els verats però va demostrar honestedat. Vaja, que la meva mare tornarà. Evidentment.
Si li hagués encolomat els verats, probablement la clienta hagués notat que no eren frescs i s’hagués sentit estafada, això hagués causat mala reputació a la marca/peixateria.

El cas del Sr. de l’Spar em va deixar intrigat.
Per què tenia les barres de pa del dia abans a l’estanteria?
les feia servir com a tàctica de fidelització?
Em seguiu?