de març 30, 2010

Autèntica guerra de preus

Fa uns tres anys, en un viatge a Escòcia, vaig veure aquest cartell:

Tesco és el distribuïdor minorista/supermecat nº1 al Regne Unit i Asda (part del totpoderós Wal-Mart) el nº2 des del 2003 quan va sobrepassar Sainsbury.

La guerra de preus a UK és descarada. De moment, cap marca de supermercats s'ha atrevit a arribar tan lluny al nostre país.

És qüestió de temps?

de març 26, 2010

El malentès nº1 dels usuaris de Twitter

La Shannon Albert explica els 5 malentesos més comuns que fa la gent a Twitter.

Vull incidir en el número 1 perquè crec que és el més important:

Quan comencem un tweet amb el signe @ + nom d'usuari només veurà aquell tweet l'usuari en qüestió + els usuaris que us segueixen als dos.

Si volem evitar això, o el que és el mateix, que tots els nostres seguidors vegin el nostre tweet, ho tenim fàcil: posem un espai, un simple "ei" o qualsevol cosa abans del @.

Exemple:
ei @nomusuari vindràs avui al #cavaandtwitts ?

.

de març 25, 2010

4 claus x la gestió de comunitats online

Ahir vaig assistir al Col·legi de Periodistes de Catalunya a una Jornada dedicada a parlar de la “Gestió de comunitats online”.

Aquesta va ser la desena i última sessió de les anomenades “10 en Comunicació” organitzades per Escacc.

El convidat mediàtic va ser en Juan Valera, director de Mediathink i molt conegut per Periodistas21, i va parlar dels models de comunitats online i de com les persones hi interaccionen.

Ens va posar un exemple que li és molt proper perquè és un projecte seu; el de la comunitat onlinela voz del interior” del diari de la ciutat argentina de Córdoba La voz.
Ens va explicar que es van currar el software utilitzant programari lliure per tant es van estalviar diners de llicències i van tenir llibertat de moviments.

Va dir més coses que altres blocaires explicaran amb més detall però...sintetitzant... per mi les 4 claus van ser:
  • Un incentiu per fer que la gent s’hi senti bé a dins és el reconeixement o el premi. Un exemple; posar els usuaris més prolífics i/o respectats en un requadre visible.
  • Personalització. L’usuari s’ha de fer el portal a mida. Ajuda que hi hagi signes d’identificació personal visibles al portal.
  • Stick-to-the-law. És molt important que hi hagi unes normes de convivència, qui no les respecta, fora. Control de trolls i spammers.
  • Mètode de control de la petjada. Per exemple seguiment de comentaris propis. Si no, és difícil recordar tot el que hem escrit.

de març 24, 2010

Verats, pa sec i fidelització de clients

L’altre dia tornava a casa al vespre i vaig pensar que havia de comprar pa per sopar. L’únic lloc obert de camí a casa era un d’aquests mini-supermercats Spar que tenen horaris especials. Vaig treure el cap per la porta i vaig demanar si tenien pa.
El Sr. em va dir que no, que només en tenien de motlle. Vaig pensar “val més això que res” i vaig entrar.

A darrera un prestatge, al costat del pa de motlle hi havia quatre o cinc barres de pa (!) Em vaig quedar ben estranyat però vaig pensar que potser no havia entès bé al Sr. o que aquest estava desinformat.
Vaig agafar-ne una i vaig anar a pagar.
El Sr. em va mirar, va mirar la barra i amb un to amable em va dir:
  • "este pan no bueno, es de ayer"
Jo vaig fer “ah” i la vaig tornar al seu lloc (!). Després vaig comprar pa de motlle i vaig marxar cap a casa.

A l’ascensor vaig relacionar el que m’acabava de passar amb una cosa que m’havia explicat la meva mare unes setmanes abans.

Resulta que va anar a una peixateria a comprar uns verats per dinar. Quan els va assenyalar, la peixatera va mirar a banda i banda i va arquejar el cos cap endavant buscant complicitat. Amb veu baixa, com qui parla a missa, li va dir que els verats no eren frescs, que era millor comprar una altra cosa.

La peixatera no era la propietària de la peixateria però era una molt bona venedora.
Acabava d’aplicar una estratègia de fidelització a una clienta. El fet de compartir aquell “secret” va fer perdre-li la oportunitat de treure’s de sobre els verats però va demostrar honestedat. Vaja, que la meva mare tornarà. Evidentment.
Si li hagués encolomat els verats, probablement la clienta hagués notat que no eren frescs i s’hagués sentit estafada, això hagués causat mala reputació a la marca/peixateria.

El cas del Sr. de l’Spar em va deixar intrigat.
Per què tenia les barres de pa del dia abans a l’estanteria?
les feia servir com a tàctica de fidelització?
Em seguiu?

de març 23, 2010

FOMO!

A través d'un tweet de l'amic Oriol Lladó he accedit a aquest article de "how to get focused".

A l'article hi apareix el concepte FOMO (Fear of Missing Out).

Molts cops quan explico a algú la meva fascinació pel món 2.0 i l'increïble flux d'informació que m'arriba via Twitter, estic parlant senzillament del meu immens FOMO!
Tinc por de perdre'm alguna cosa!


I és que els curiosos tenim una necessitat imperiosa d'estar al dia, hem de saber què passa al món.
No ho oblidem, Twitter ens ofereix això.

Hi ha qui només segueix als so-called gurús, estrategues, analistes, il·luminats, experts del màrqueting/social media etc.
A mi m'agrada també seguir gent "normal" que parla de coses quotidianes, sense percentatges ni anglicismes, perquè són els consumidors que compren neveres, telèfons mòbils i nits d'hotel.
Bé, i perquè jo em considero normal. Escolto, interactuo i aprenc.

El meu FOMO, com el de molts dels usuaris de les xarxes socials, és una addicció. Ho reconec.

Vull ser dels primers a assabentar-me d'un terratrèmol, vull saber quin és el millor restaurant japonès de Barcelona, vull saber què tal és el nou smartphone, quin és el millor programa per escurçar adreces web, quina oferta fan a tal botiga online però també vull saber quin jugador del Barça es va fer una operació a les orelles.
Perquè sempre hi ha algú que t'ho demana en un bar mentre mires el partit.

de març 22, 2010

Mofa com a reclam

Via Gurusblog he conegut aquesta divertida campanya publicitària de Doritos que utilitza el gènere del mockery.

La campanya de llançament de l'iPad d'Apple era tan ridícula que ja existien centenars de vídeos fent-ne mofa al youtube.

Per què ens ha arribat aquest doncs?
Doncs perquè
Doritos ha aprofitat bé els canals de difusió.
Sabien perfectament que aquest vídeo donaria la volta al món vàries vegades a través de gent com jo que ha posat enllaços a Twitter, a Facebook etc.




I és que el riure sempre funciona!

*clica al vídeo per veure'l a youtube. És possible que es vegi tallat aquí.

Enllaç relacionat amb l'iPad.

de març 21, 2010

Blau D



Blau D. 2008
Retoc i retall fet amb Photoshop a partir d'un dibuix fet amb retolador l'any 1994.


de març 19, 2010

Iniesta al Twitter. Nova estratègia de màrqueting?

De tant en tant apareixen fakes de famosos al Twitter. Durant bastant de temps va voltar per allà un fals Thierry Henry que tenia milers de seguidors i que comentava en anglès.

El compte d'Andrés Iniesta però, sí que és de veritat i el té força actiu. Molt bona feina 2.0 perquè la seva pàgina web està molt ben feta també.

A dia d'avui el segueixen 16117 seguidors a Twitter i ell segueix només 8 comptes.

Quins?
+ una marca de roba italiana que es diu Mifri.

No se quina relació té Andrés Iniesta amb Mifri. Pel que he vist, els dos comparteixen empresa de disseny gràfic. Probablement el tenen contractat. No se.

Però està clar que Mifri té més repercusió perquè Andrés Iniesta els segueix al Twitter.
Si el futbolista seguís a 800 comptes de Twitter, pràcticament ningú se n'adonaria. Quan algú segueix a poca gent, sempre volem xafardejar qui són els afortunats!

I em pregunto...
Ha pagat la marca italiana per tenir aquesta exclusivitat?
Ni idea, però no crec que tinguin cap queixa de Don Andrés. Jo diria que és una nova estratègia de màrqueting a tenir en compte.


.

de març 18, 2010

Què és un nudge?

Molta gent em pregunta què és això de “nudge” i perquè ho he posat al títol del bloc.

Un nudge és una empenteta amb el colze, la que fem al del costat quan volem que pari atenció; “escolta què diuen”, “mira allò”.

Espero no tenir problemes de copyright si confesso que la raó del títol és la meva fascinació pel llibre “Nudge: improving decisions about health, wealth and happiness” dels professors Thaler i Sunstein.
En aquest llibre la paraula nudge agafa una nova dimensió semàntica que vindria a ser una acció que es fa amb l’objectiu d’influenciar de manera molt subtil a les persones perquè canviïn el seu comportament. Hem d’entendre que per millorar algun aspecte; salud, estalvi de temps, estalvi de diners...etc.

Els nudges s’apliquen seguint les directrius de la psicologia i de l’economia de la conducta (Behavioral Economics). Una persona pot estar influenciada per un nudge sense saber-ho.

LA MOSCA DELS URINARIS
El més famós exemple de nudge és la mosca dels urinaris. No tinc ni idea de qui s’ho va inventar però crec que es va implementar a l’aeroport Schiphol d’Amsterdam (???).
El nudge consisteix en posar un adhesiu (especial) que representa una mosca a dins l’urinari. Això implica que la gran majoria dels usuaris apunten a la mosca quan orinen.

Sembla una tonteria però segons diuen, després de posar la mosca, la higiene va millorar en un 80% i van poder estalviar-se costos de neteja.

A CASA NOSTRA
Cada vegada són més presents als nostres pobles i ciutats els semàfors, els enllumenats urbans i els bancs que tenen una espècie de pintura rugosa que evita que la gent hi posi anuncis. La rugositat és enemiga de les cintes adhesives.

Aquest nudge contribueix a que la ciutat estigui més neta.

de març 16, 2010

Estrany nínxol de mercat

Una d'aquelles meravelloses històries que circulen per internet és la que fa referència a la primera subhasta d'eBay.

Segons diu la llegenda, el primer ítem va ser un punter làser trencat.

Pierre Omidyar, el creador de la web, el va vendre per 14.83USD però es va sorprendre que algú adquirís una cosa que no funciona, per això li va enviar un email al comprador preguntant-li si havia entès que el punter làser estava trencat.


El comprador va contestar dient que era col·leccionista de punters làser trencats. Tela.

Serà que els nínxols de mercat són com l'univers, infinits.

de març 15, 2010

Què és un bisbetweet?

A Twitter, compartim pensaments, notícies, filosofades, articles de diaris, apunts de blocs, acudits, genialitats, felicitacions, condolences, fotos i vídeos sense problemes però hem de tenir en compte una norma no escrita; s'ha de citar la font.

Una manera senzillíssima i popular de fer-ho és mitjançant un RT. Fàcil.

Fer un “copy-paste” i apropiar-se un tweet enginyós d’un altre és molt lleig.
Però abans de fer un unfollow a l’usurpador o tirar-li la cavalleria a sobre, hem de pensar que som humans i que potser el suposat robatori és fruit de la casualitat.

Què és un bisbetweet?
És un fenomen que es dóna a Twitter i que consisteix en que dos o més usuaris escriuen casualment el mateix tweet amb poca estona de diferència.

Quina és la diferència entre un bisbetweet i una usurpació?
La intenció. Un bisbetweet és fruit de l’atzar, dues o més persones han pensat escriure el mateix, en canvi, una usurpació implica que un usuari copia el tweet d’un altre i intenta fer-lo passar com a seu.

de març 13, 2010

Take a break Will

Aquesta és la llista de les 26 pel·lícules (!!!) que té en Will Smith en alguna fase de producció segons Internet Movie Database.

Si la llista és correcta, aquest home treballa massa.

Un actor que guanya uns 20 milions de USD per pel·lícula no necessita treballar tant. Ser més selectiu el faria guanyar en prestigi.

A més, qui vol veure Will Smith a la sopa?


de març 11, 2010

Música per defecte?

Es pot dir més alt però no més clar:

Posar música per defecte al bloc/web és FAIL.


.

de març 09, 2010

La meva visió de Twitter en 18 punts


  1. Twitter no és (encara) un mitjà de masses. Molta gent (encara) no sap què és.
  2. En moltes ocasions, Twitter permet un accés a la informació més ràpid que la ràdio i la televisió.
  3. Twitter és àgil. Cada vegada es generen més tweets via mòbil.
  4. La gent de Twitter s’informa i informa. Però hi ha qui només s’informa i hi ha qui només informa.
  5. Twitter és gratis i lliure.
  6. Twitter és una esponja. Permet compartir informació provinent de diferents fonts. “a la tele han dit que” “acabo de sentir a la ràdio...” “la portera del meu edifici m’ha dit que...”
  7. Twitter permet compartir fotografies i vídeos en cinc segons.
  8. Twitter és ideal per customitzar la informació que volem o generem.
  9. No tot el que es diu a Twitter és veritat i verificable.
  10. No interessa tot el que es diu a Twitter.
  11. Twitter és instantani, espontani, precipitat, generós i...cruel
  12. Twitter és humà.
  13. Twitter té memòria.
  14. Twitter està menystingut.
  15. No es pot fer callar Twitter.
  16. La gent de Twitter exigeix servei a qui l’ha de donar. Qui no està preparat posa la seva reputació en perill. Millor plegar de Twitter a temps.
  17. Twitter no soluciona tots els problemes del món.
  18. Hi ha vida fora de Twitter.

de març 08, 2010

Màrqueting "tempestuós" (?)

Avui, enmig de la tempesta de neu, hi ha qui ha aprofitat per promocionar-se.
Vull deixar ben clar que no ho critico, al contrari.

L'Hotel Curious ha fet una eficaç maniobra de màrqueting arribant a les milers de persones que segueixen els hashtags #neucat i #neu al Twitter.

Desconec si els ha aportat algun client però el que està clar és que ara hi ha més gent que coneix aquest hotel. Jo en sóc un d'ells i he de dir que em cauen molt bé.

Good move.

de març 05, 2010

Com fer que els teus lectors tornin al teu bloc

A SocialMedia examiner he trobat un interessant apunt de Denise Wakeman sobre blogging que es titula:
how to keep your readers coming back to your blog.
El podeu llegir aquí.

He de confessar que mai havia sentit a parlar de l'anomenat CODA system. (Per mi, CODA és de tota la vida un disc de Led Zeppelin que em porta bons records de joventut.)

M'agraden els acrònims:
C: Content. (contingut)
O: Outreach. (participació a la blogosfera amb comentaris etc)
D: Design. (disseny)
A: Action. (acció)

de març 03, 2010

Movistar i les seves famoses ensarronades

Tot i les exasperants campanyes de neteja d’imatge, l’adjectiu “tramposos” continua estant molt lligat a la marca Movistar.

Fixem-nos en una dada; surten 36300 resultats per “vomistar” al Google.
L’aparició dels smartphones ha estat un nou filó per pràctiques de dubtosa ètica.

Us poso un cas típic d’un usuari que no té pensat connectar-se a internet fora de casa; només vol aprofitar les wifi obertes que trobi perquè no vol assumir el cost d’una tarifa plana.

  • adquireix un terminal Nokia 5800
  • no contracta tarifa plana d’internet

Una vegada té l’smartphone, el connecta a la wifi de casa amb la contrasenya corresponent.
Quan està fora de casa només es connecta a internet si hi ha una wifi oberta. Ho fa seleccionant-la del llistat de wifis que apareixen en pantalla. Mai es connecta per Emoción.
L’usuari, que ja ha sentit llegendes urbanes sobre les pràctiques de Movistar, té molta cura en escollir la wifi de la llista que li apareixen en pantalla perquè no vol pagar Emoción. Si no hi ha una wifi oberta, no accedeix mai a internet.

Quan consulta la e-factura comprova amb la boca oberta que Movistar (a partir d’ara Vomistar per ell) li ha cobrat 1 Euro + IVA per cada dia que ha accedit a una wifi, ja sigui a una biblioteca, a un bar o fins i tot a casa seva!
S’ha connectat 30 dies a diferents xarxes wifi obertes, per tant, acaba pagant molt més que si hagués escollit una opció de tarifa plana d’internet.

Una trucada al 609 de Movistar, li dóna la solució al seu problema.
S’ha de donar de baixa del servei d’internet. Ho fan molt amablement, sense fer cap pregunta i ho confirmen amb un missatge de text.
Molt bé, però els diners ja estan perduts.

de març 01, 2010

Sara, provant, provant

La pàgina del Telentrada de Caixa Catalunya té un servei customer service "noia online", a l'estil de la famosa Anna d'IKEA però més propera perquè no és un dibuix animat sinó una gravació en vídeo.

Ben vist, això dóna proximitat.






Aquí sota tenim l'Espai Sara. Vaig a preguntar-li una cosa a veure com respon.


Li pregunto quin dia toca la Joan Baez i em respon que el dia 3 de Març.
Em posa un enllaç amb la fitxa.
Molt bé. Sembla molt efectiva aquesta noia online.


Obro la fitxa de la Joan Baez.


Ups! no és el dia 3 de Març sinó el 2!!! un dia abans!
molt malament Sara... :-(

D'acord, d'acord.
Tothom es pot equivocar "aluna" vegada...però...bé, és igual.
Adéu guapa!


Potser tornaré aviat, però revisaré la fitxa directament.