de febrer 28, 2010

Marca personal

L'altra dia vam anar cine dues parelles.
Elles són companyes de feina i els homes no ens havíem vist mai. Vam quedar just a la fila de l’Icària per comprar les entrades i vam entrar a veure la pel·lícula quasi sense temps per dir-nos res.

Quan va acabar, vam sortir tots menys l’altre home, en J.
En el primer moment vaig pensar que havia anat al bany i jo no l’havia vist però no era això el que havia passat.
En J. encara era a dins el cine mentre la resta l’esperàvem al passadís.

La seva parella ens va dir que en J. sempre es queda a veure tots els títols de crèdit.
Ho vaig trobar genial;
en J. és fidel a la seva marca personal i ho respecto.

de febrer 26, 2010

BCM

Estic molt content perquè m'han acceptat al Postgrau BCM. Brand Community Management Postgraduate Course (Barcelona) a BES La Salle.

Comencem el dia 9 d'Abril.
Em fa una il·lusió tremenda!

Segons paraules publicades a la seva web:
"aquest és el primer postgrau rigorós i de qualitat sobre Brand Community Management. El primer d'Espanya i segurament d'Europa que aplica metodologia de mentoring, personal coaching d'alt nivell, per accelerar el procés d'aprenentatge"

I'm in!

de febrer 24, 2010

Canvis

Avui al coffee-break d'un curs de Bases de la Negociació a Barcelona Activa, una noia del curs s'ha adreçat a mi i hem estat parlant.

Per la meva actuació a classe m'ha dit que li havia semblat molt creatiu i que segur que estava fent una feina creativa.

Li he dit que ara mateix estic aturat i que estic encaminat a un canvi en la meva vida professional després de deu anys en el comerç internacional. Ara busco una feina que m'ompli més, coses més creatives. Després ella m'ha preguntat si tenia 28 anys. Li he dit que no, que semblo més jove però en tinc 35.

Llavors ella m'ha dit que ja lliga; els canvis es fan als 28 o als 34-35.
Doncs sí.

de febrer 23, 2010

Missatge per als fumadors

Quin és el missatge que dóna La Vanguardia?

de febrer 22, 2010

Molt ben vist Nike

Els dies 24-25 de Febrer, la totpoderosa Nike Soccer farà un súper acte en un "lloc secret" de Londres.

El nom de l'espectacle és WRITE HISTORY.
Un nom bastant, pretensiós no?
Imagineu-vos la repercussió que pot tenir. Com és normal, han obert un "esdeveniment" a Facebook i en fan un seguiment via twitter.

Hi haurà uns 300 periodistes de totes les parts del món convidats. (amb vol i hotel pagat és clar).

Quin gran encert ha estat convidar al meu "amic virtual" i admirat Chris Toy, blogger entusiasta i genial dibuixant de còmics.
Creador de la pàgina "Studs-up".
Una dada: té més de 20000 admiradors a Facebook. Imagineu-vos quantes visites deu tenir diàriament.

En Chris fa un còmic molt divertit i directe dedicat al món del futbol a on hi surten futbolistes, entrenadors, presidents, pingüins malèfics i tota mena de personatges estrafolaris.

Una delícia, de veritat, però no és precisament un còmic políticament correcte i aquí és on Nike ha jugat bé.
Convidar a en Chris ha estat un giny a la gent normal que viu el futbol i no viu del futbol, els que canten a l'estadi, els que es compren els diaris esportius, els que especulen sobre fitxatges, els que no dormen quan el seu equip perd, els que improvisen una porteria amb dues dessuadores al parc.

El futbol és un esport magnífic; té una part de fairplay i una part cruel a on hi ha cabuda per tota mena d'insults i desconsideracions pels rivals.
Studs-up agrada perquè és sarcàstic i se'n riu dels propis addictes al futbol com ell mateix. Els que no suporten els estius perquè no hi ha Lliga.

Nike està amb ells.




de febrer 18, 2010

Idea de negoci I

Les millors idees em venen quan estic a la dutxa. Serà perquè els raigs d'aigua estimulen la part creativa del cervell (?)

El problema és que de vegades, quan surto de la dutxa, ja no recordo el que havia pensat.
A veure si algú inventa una espècie de pissarra impermeable especial per apuntar idees sota la dutxa.

Proposo alguns noms:
  • showerdea
  • iShowerpad


Nota: iShower ja està agafat.

de febrer 16, 2010

JFGI

Tinc una marca que es diu miLLoringlix que va amb la submarca "nanolliçons d'anglès".
Per promocionar-la, vaig pensar que estaria bé fer unes targetes amb el logo i passar-les a la gent.

A l'hora de dissenyar-les vaig tenir un petit dilema;
  • posar l'adreça web
  • no posar-la
Al final vaig decidir no posar-la basant-me amb el concepte JFGI.
Les vaig fer a Vistaprint i van quedar ben xules.

L'altre dia li'n vaig passar una a un amic; la va inspeccionar, la va girar per mirar al darrera i va dir queixant-se:
"tiu, i l'adreça???" - i jo li vaig contestar
"vinga va, que ja tenim una edat. Posa això al Google i et sortirà".

La seva resposta va ser molt reveladora.
"és que la gent és mandrosa, li has de donar tot fet home!"

Lliçó apresa.

de febrer 11, 2010

Ser el primer

A les xarxes socials, arribar el primer o ser el primer a difondre qualsevol informació, encara que no sigui important, dóna (cert) prestigi.
Milers d'usuars escanegen incansablement la xarxa amb l'objectiu de ser els primers.

Per cert, crec que sóc el primer (?) a utilitzar el hashtag #shoutout en un tweet en català.
Fet avui dia 11 de Febrer a les 10:55.


La pregunta és, quallarà? No crec.
Anyway, la resposta, d'aquí a un temps.

de febrer 09, 2010

Sense haver de sortir al carrer

L'estació de metro de la línia groga situada al carrer Sant Quintí ha canviat recentment de nom coincidint amb l'obertura de les noves instal·lacions de l'hospital Sant Pau.

El nom de l'estació és ara Guinardó - Hospital de Sant Pau.
Abans era només Guinardó.


Al canvi de nom també se li ha de sumar la remodelació de l'estació.
Hi ha una nova entrada, molt més moderna i lluminosa.

He quedat molt impressionat al descobrir que una de les dues boques connecta directament amb l'hospital sense haver de sortir al carrer i sense que hi hagi cap mena de barrera arquitectònica.


Molt bona feina TMB.

de febrer 03, 2010

iPad, what's the point?

La meva opinió sobre l'iPad d'Apple es pot resumir en un tweet que va fer un fanàtic de la marca

"si Apple fa una merda amb un pal, me la compraré".

That's the point my dear Watson!

de febrer 01, 2010

Iniciador amb Sandro Rosell

Avui he assistit a Iniciador Barcelona a l'edifici CINC del Poble Nou. Era la primera vegada que hi anava i ho he trobat força interessant.

El convidat era Sandro Rosell.

El resum de la sessió està molt ben explicada pels organitzadors aquí tot i que no mencionen un tema que a sortit durant la tanda de preguntes:

- la suposada importància de l'anomenat pedigree.
En Sandro, que prové d'una família d'empresaris i que va estudiar a ESADE, va dir que el que importa és la vàlua de les persones cosa que crec que tothom hi està d'acord però també estarem d'acord que cert background social et dóna facilitats per posar-te a la línia de sortida i et pot obrir (algunes) portes. Qui ho negui menteix.
Amb això no vull, res més lluny de la meva intenció, treure mèrit a un Sr. que té un innat talent pels negocis i que a més, té la meva simpatia i admiració perquè penso que és bona persona, com diu ell. Vaja, que me'l crec.
Però no seria un bon exemple de la versió catalana del famós "somni americà".
A mi m'impressionen més les històries dels emprenedors que han treballat fent feines manuals per pagar-se els estudis, han patit adversitats i han fet d'equilibrista sense que hi hagués una xarxa a sota.

L'únic weakpoint de l'event ha estat la qualitat del so pels assistents a dins la sala principal. Els que estàvem a la sala annexa hem tingut sort perquè ho hem pogut veure i escoltar tot còmodament gràcies a una televisió de grans dimensions, com si estiguéssim al menjador de casa.
Arribar tard ha estat en aquest cas, una benedicció ;-)
Segur que els organitzadors corregiran aquest tema a la propera edició.

Felicitats i ens veiem a la propera!