de gener 16, 2010

Breu auto-biografia professional. Els inicis

Vaig néixer a Vic i vaig viure a Tona (Osona) fins als 24 anys.
L’any 1994 vaig començar Geografia a la UAB perquè no vaig poder accedir, per nota, a les carreres que m’interessaven de veritat que eren Publicitat i Relacions Públiques o Comunicació Audiovisual.

L’any 1998 vaig fer un Erasmus a la Universitat d'Utrecht (Holanda). Allà vaig estudiar GIS i Geografia Social, vaig treballar a Frans Maas i vaig aprendre moltes coses, una d’elles, que sóc un home de ciutat, per això vaig anar a viure a Barcelona tan aviat vaig poder.
Amb els calers que havia guanyat diferents estius treballant al poble (manobre i piscina municipal) i a Vic en una fàbrica de pells, vaig poder afrontar els primers mesos de lloguer a Barcelona.

Un cop a ciutat, tal i com ja havia fet a Holanda, vaig fer moltes feines temporals, la majoria relacionades en la logística de magatzems;
Vaig carregar i descarregar camions, vaig precintar CDs, vaig fer màquines de liar tabac, vaig intentar vendre màquines de rapar cabells per polígons industrials, vaig emmagatzemar donuts, capses de tot tipus, cabdells de llana, una mica de tot.
En aquesta època vaig aprendre com funcionen els magatzems i com pensa la gent que treballa en aquests entorns, cosa que trobo molt important perquè són en definitiva, consumidors. Això em va servir anys més tard.

Entre feina i feina i mentre acabava la carrera, em vaig apuntar a un postgrau de "Logística Integral" a la UOC (que no vaig finalitzar, ho reconec), a part, vaig tenir l'oportunitat d’anar a Finlàndia unes setmanes a fer uns cursos de cuina a l'escola de Kauhajoki (tristament famosa per un atemptat mortal l'any 2008) i de turisme a la Universitat de Joensuu força interessants.

Una feina genial per conèixer el comportament i manera de pensar de la gent va ser la d’enquestador telefònic a l'Instituto Opina. Trucàvem a tot Espanya preguntant qüestions relacionades normalment amb la política.
Aquí vaig millorar el meu poder de comunicació i persuasió. Havia de ser perspicaç perquè no em pengessin el telèfon i aconseguir la informació que volia.
Era una feina que podia ser gratificant però era bastant dura, quan hi havia campanyes electorals, les hores de trucades es feien interminables i normalment només eren vàlides un 5-10%. Aquesta experiència també em va ajudar anys més tard en altres feines.

*foto: Canal vell d'Utrecht. Països Baixos.