de gener 29, 2010

Parat, no desemparat

Avui faig 35 anys, primer dia “on the dole”, com diuen els anglesos, parat però no desemparat perquè tinc l’autoestima pels núvols i molt per donar.

de gener 25, 2010

Central Park



Central Park. 2009
Fet amb Photoshop.

de gener 22, 2010

Breu auto-biografia professional IV. Textile broker

A través d’Infojobs + una consultoria de RRHH vaig entrar a una PIME familiar dedicada a la representació d’articles tèxtils de moda i per la llar.
La majoria de proveïdors eren d’Àsia, sobretot de Xina i Pakistan. Tot i això l’empresa també tenia representacions a Europa ideals per a partides que s’havien de servir ràpid.
Les tasques estaven relacionades amb la promoció dels productes i el seguiment de tot el procés productiu i logístic.A part d’això, degut als meus coneixements informàtics, vaig ajudar a implementar una nova ERP i vaig ser el responsable de tot el tema TIC.

La meva dedicació a l’empresa va ser absoluta; molt per sobre de les quaranta hores setmanals que em tocaven però no m’importava.Treballar en una empresa petita normalment implica més intensitat i les compensacions poden arribar a ser bones perquè hi ha un tracte directe amb els superiors, tot el que es fa està al descobert. He de dir que la meva relació amb la família propietària va ser i és encara, excel·lent.

Treballant d’Agent o broker, es té un contacte molt estret amb els clients i també amb els proveïdors. A la meva carrera professional havia estat als dos costats, ara estava al mig, cosa que és molt interessant perquè s’ha de saber negociar de manera que tothom hi surti guanyant i sobretot que ningú pensi que estàs tirant més cap a l’altra banda.
La meva feina consistia també a visitar clients, anar a Fires (Frankfurt, París, València) i ocasionalment anar a origen. El meu primer viatge a Pakistan (Karachi i Faisalabad) va ser l’any 2006. Hi vaig anar sol, una experiència impressionant.

Va ser una feina molt enriquidora, es toquen molts temes i el ritme de treball és molt alt. S’ha de donar solucions als clients a l’instant perquè el mercat tèxtil està molt saturat d’ofertes. Només sobreviuen els millors, s’ha de cuidar el client i mantenir una bona reputació, si no, sempre hi ha algú altre disposat a posar-se al teu lloc.

Pel Gener de 2010 ja tenia clar que volia dirigir la meva carrera professional cap a un altre sector; el de les xarxes socials de les que ja n’era usuari des del principi de la web 2.0.
Així doncs, vam acordar amistosament amb direcció que deixava l’empresa per aconseguir el meu objectiu.

*foto: Hotel Serena de Faisalabad, Punjab. Pakistan.

de gener 20, 2010

Breu auto-biografia professional III. Consolidació

El meu nou destí pels propers dos anys va ser l’espectacular fàbrica de 2000 treballadors de Sony a Viladecavalls. En aquells moments encara es fabricaven televisions de tub i es començaven a introduir els models més prims. Aquí també vaig entrar amb un contracte de maternitat.
L’organització era espectacular, tots els detalls estaven estudiats.
Vaig descobrir el sistema japonès Kaizen i el Six Sigma.
Vaig estar un temps al Dept. de MEIS que ve a ser el que s’ocupa dels sistemes informàtics i Oracle.
Quan se’m va acabar el contracte, RRHH em va aconseguir una altra substitució al Dept. de Procurement i Purchasing.
El meu títol era “expediter”. Tenia assignats uns proveïdors i uns centenars de components. La meva feina era la d’aconseguir que totes les meves peces arribessin a temps a les línies de producció. Aquesta feina comportava un nivell d’stress impressionant perquè el sistema aplicat era el Just in Time i no era permés acumular estoc.
Tot era molt ràpid. Evidentment, les línies de producció no es podien parar i jo era una de les persones que havia d’evitar que la cadena parés. En un dia normal sortia una televisió ja empaquetada cada cinc segons i es carregava immediatament al camió que ja estava preparat al moll de sortida.
M’ho vaig agafar com un repte i, un cop vaig superar els problemes inicials amb l’increïble pressió que tenia, vaig disfrutar amb aquesta feina que implicava treball en equip i tenir una capacitat de resposta instantània als continus canvis de planning.

Aquesta feina va enfortir les meves competències en:
planificació i organització
flexibilitat i gestió del canvi
treball en equip i cooperació
pensament analític

*foto: fàbrica de Sony, Viladecavalls.

de gener 18, 2010

Breu auto-biografia professional II. Entrada al comerç internacional.

L’any 2000 vaig veure un anunci penjat en una paret de la Facultat de Lletres de la UAB. Una multinacional japonesa buscava una persona que sabés anglès i Word/Excel.
L’entrevista, en anglès, va anar bé i em van agafar. La feina era al Parc Tecnològic del Vallès, l’empresa Fuji Electric era nova al nostre país i la seu ibèrica tenia només tres persones; el director, el tècnic i l’administrativa.
La meva tasca era suplir-la per maternitat. Vaig aprendre totes les feines relacionades amb administració, atenció al client, facturació, control d’estocs, compra de material etc. i sobretot a tenir iniciativa pròpia.
Curiosament em vaig trobar amb Fuji Electric anys més tard, aquest cop com a proveïdor.

Quan es va acabar la maternitat no vaig agafar el subsidi d’atur i em vaig posar a buscar feina de seguida, aquest cop apuntant una mica més cap amunt perquè tot el que havia après em donava un punt més de categoria professional.

Vaig desembarcar a una multinacional catalana dedicada a la distribució d’electrodomèstics i maquinària. El procés de selecció va ser llarg i precís, hi havia més de quatre-cents candidats a Infojobs. Vaig entrar al Dept. de Customer Service.
Aquesta vegada l’estructura era gran i organitzada per departaments, els treballadors portàvem un etiqueta amb el nom. Vaig familiaritzar-me de seguida amb el sistema AS400, vaig millorar els meus coneixements de logística i vaig fer cursos de mecànica però l’experiència més enriquidora va ser la del contacte amb la gent de diferents departaments i les negociacions que havia de fer per aconseguir el que volia.

Les competències en les que vaig prosperar més van ser:
orientació al client planificació i organització treball en equip

*foto: Parc Tecnològic del Vallès.

de gener 16, 2010

Breu auto-biografia professional. Els inicis

Vaig néixer a Vic i vaig viure a Tona (Osona) fins als 24 anys.
L’any 1994 vaig començar Geografia a la UAB perquè no vaig poder accedir, per nota, a les carreres que m’interessaven de veritat que eren Publicitat i Relacions Públiques o Comunicació Audiovisual.

L’any 1998 vaig fer un Erasmus a la Universitat d'Utrecht (Holanda). Allà vaig estudiar GIS i Geografia Social, vaig treballar a Frans Maas i vaig aprendre moltes coses, una d’elles, que sóc un home de ciutat, per això vaig anar a viure a Barcelona tan aviat vaig poder.
Amb els calers que havia guanyat diferents estius treballant al poble (manobre i piscina municipal) i a Vic en una fàbrica de pells, vaig poder afrontar els primers mesos de lloguer a Barcelona.

Un cop a ciutat, tal i com ja havia fet a Holanda, vaig fer moltes feines temporals, la majoria relacionades en la logística de magatzems;
Vaig carregar i descarregar camions, vaig precintar CDs, vaig fer màquines de liar tabac, vaig intentar vendre màquines de rapar cabells per polígons industrials, vaig emmagatzemar donuts, capses de tot tipus, cabdells de llana, una mica de tot.
En aquesta època vaig aprendre com funcionen els magatzems i com pensa la gent que treballa en aquests entorns, cosa que trobo molt important perquè són en definitiva, consumidors. Això em va servir anys més tard.

Entre feina i feina i mentre acabava la carrera, em vaig apuntar a un postgrau de "Logística Integral" a la UOC (que no vaig finalitzar, ho reconec), a part, vaig tenir l'oportunitat d’anar a Finlàndia unes setmanes a fer uns cursos de cuina a l'escola de Kauhajoki (tristament famosa per un atemptat mortal l'any 2008) i de turisme a la Universitat de Joensuu força interessants.

Una feina genial per conèixer el comportament i manera de pensar de la gent va ser la d’enquestador telefònic a l'Instituto Opina. Trucàvem a tot Espanya preguntant qüestions relacionades normalment amb la política.
Aquí vaig millorar el meu poder de comunicació i persuasió. Havia de ser perspicaç perquè no em pengessin el telèfon i aconseguir la informació que volia.
Era una feina que podia ser gratificant però era bastant dura, quan hi havia campanyes electorals, les hores de trucades es feien interminables i normalment només eren vàlides un 5-10%. Aquesta experiència també em va ajudar anys més tard en altres feines.

*foto: Canal vell d'Utrecht. Països Baixos.

de gener 12, 2010

Twist

I definitely need a twist.