de desembre 18, 2010

La nova eina de Google Labs: Books Ngram Viewer

Com a fan total de Google Insights i Google Trends, m'emociono al saber que Google Labs ha posat a la disposició del públic el Books Ngram Viewer. Una altra meravella gratuïta dels californians.

Aquesta eina permet veure la incidència de les paraules o frases que volem buscar en els llibres al llarg de la història. Concretament des de 1700 al 2008. Podem escollir el període, la llengua dels llibres i fins i tot el gènere en anglès.

M'he passat una bona estona provant paraules i combinacions de paraules per veure si descobria alguna cosa remarcable, al final he trobat força interessant la combinació "science" amb "religion".
Aquí en teniu el resultat.


No ho trobeu genial?

de desembre 13, 2010

La història del Nadal digital

M'ha encantat aquest vídeo fet amb molta gràcia que explica la història del Nadal en clau de xarxes socials.
Molt divertit. Segur que farà riure sobretot als frikies que estem ficats de manera professional o personal en aquest món dels smartphones i les xarxes socials.




Veureu que és en portuguès (s'entén bé) i l'he descobert gràcies al Facebook de la Gisela Closa.

de desembre 11, 2010

Històries de Twitter: @theashes

Assumeixo que la majoria de la gent que llegeixi això no té ni idea del que és The Ashes, una competició de cricket entre Anglaterra i Austràlia que es porta a terme des de 1882 i que té molta repercussió en els països de la CommonWealth.


Us trobeu doncs, en la mateixa situació que l'Ashley Kerekes, una encantadora noia de 22 anys que viu a Massachusetts (USA) i que ha passat de l'anonimat a ser una estrella del Twitter en pocs dies perquè el seu nom de Twitter és casualment @theashes.

Des del passat 25 de Novembre d'aquest any va començar la competició, l'Ashley va notar que tenia centenars de mencions a Twitter comentant i preguntant-li coses sobre aquest estrany esport denominat cricket.
En principi s'ho va agafar una mica malament perquè no parava de rebre comentaris i va començar a contestar als que podia dient que ella no tenia res a veure amb la competició de cricket. La gent va trobar aquesta situació divertidíssima i la seva popularitat va pujar com l'escuma. Abans, tenia uns 300 seguidors i ara ja en té 13.484, la majoria britànics i australians i està en 254 llistes de Twitter!

La seva història ha sortit a diferents diaris australians i fins i tot l'edició digital de la BBC li va dedicar un petit reportatge.
La companyia aèria Qantas li ha regalat un viatge a Austràlia i l'Ashley està encantadíssima. Ha fet molts amics d'altres parts del món. Està gaudint molt de la seva nova condició d'estrella del Twitter mentre...fa uns calerons venent samarretes amb la seva ja cèlebre i ultra-retuitejada frase "I am NOT a freaking cricket match".








de desembre 07, 2010

Taurons i Pulitzer

M'agrada veure l'enfocament que donen diferents diaris a les notícies.

Recentment hi ha hagut casos d'atacs de taurons al Mar Roig. Una oportunitat única per comprovar com alguns redactors ens sedueixen amb les seves apassionants cròniques, de vegades una mica...visuals.

D'entre tots els mitjans digitals que he consultat, li dono el premi a Nuria Tesón de El País per "Los tiburones siembran el pánico en el Mar Rojo".

La millor frase seria se'ns dubte "El Mar Rojo hizo un crudo honor a su nombre". Ni Paul Auster ho hagués escrit millor.
Senyors del Pulitzer, preneu nota!

de desembre 05, 2010

Rècord de comentaris a Facebook?

No vull convertir aquest bloc en un monogràfic sobre futbol. No negaré que m'agrada però una de les coses que m'apassionen més és estudiar la repercussió mundial de tot el que envolta aquest espectacle.

Els que ens dediquem a feines relacionades amb les xarxes socials hem d'estar sempre atents a totes les novetats, les eines i les tendències...
Una de les coses que crec que hem de fer és observar i estudiar el que passa pel món. I quan dic pel món, dic per Facebook, evidentment.

Fa uns mesos vaig fer un petit estudi sobre el que deia la gent durant 24 hores a la pàgina oficial d'Starbucks. Si us el vau perdre i us interessa, el podeu trobar aquí a SlideShare.

En tot el temps que fa que volto per pàgines de Facebook de diferents sectors i temàtiques he de reconèixer que mai havia vist un post de mur amb tanta repercussió com el que va publicar el jugador del Barça Andrés Iniesta a la seva pàgina després del partit contra el Real Madrid.A dia d'avui, el comentari ha aconseguit 129,201 "likes" i 46,583 comentaris. Una autèntica barbaritat si ho comparem amb qualsevol altra pàgina de Facebook. Per posar un exemple, la pàgina de Lady Gaga, que té més de 24 milions de fans, aconsegueix com a molt 10-12,000 comentaris als seus posts.

El que no he aconseguit saber és però, si aquest post d'Iniesta té el rècord mundial de Facebook.
Algú ho sap?


de desembre 02, 2010

Quin va ser el jugador que va sortir més reforçat del clàssic?

EL CLÀSSIC
Diuen que el partit de futbol entre el FC Barcelona i el Real Madrid aka "el clásico" va tenir una audiència de 400 milions d'espectadors.
Això és molta gent si tenim en compte que el partit es va fer un dilluns a les 21h hora local, una gran inconveniència pels milions de fanàtics asiàtics i americans.


ELS DOS GRANS MEDIÀTICS
Els que són per quasi tothom els dos millors jugadors de futbol de l'actualitat, Messi i Cristiano Ronaldo, s'enfrontaven però, què tal si mirem quin va ser el jugador que va sortir més reforçat del partit?

COM FER-HO?
Primer de tot és important definir què entenem per "més reforçat". No parlo en termes esportius sinó mediàtics, parlo de l'interès global que el seu nom genera. I dic global perquè el món està connectat i blah blah blah.

He utilitzat la magnífica eina Google Insights per fer aquest petit estudi. Hem de tenir en compte que només deixa comparar 5 noms. He escollit els que m'han semblat més importants mediàticament: Messi, Cristiano Ronaldo, Iniesta, David Villa i Xavi.

Filtrem a la categoria "football", els últims 30 dies i a tot el món.
Ens surt això:

Òbviament, els dos jugadors més mediàtics estan destacats en les cerques a Google durant els dies anteriors al partit i al pic posterior.

RESPOSTA
Però, què passa si fem un nou filtre, aquesta vegada calculant el creixement de la cerca en relació a la categoria futbol?

Doncs ens surt aquest gràfic:

Xavi és clarament el jugador que va sortir més reforçat globalment del clàssic.

de desembre 01, 2010

A qui seguir i no seguir a Twitter

He de confessar que aquest apunt de ALT1040 em va incomodar.

La primera pregunta que em ve al cap és;
qui es creuen que són aquests per dir-me a quin tipus d'usuari he de seguir i deixar de seguir a Twitter?

La meva opinió personal és molt clara; que cadascú faci servir Twitter com li doni la real gana. Les motivacions que té la gent per apuntar-se a Twitter són diverses i aquesta diversitat fa precisament que Twitter sigui tan gran i tan genial.

Twitter serveix pel que volem que ens serveixi.
Seguim a qui volem i deixem de seguir a qui no volem. Tenim les nostres motivacions i si volem les direm i si no, doncs no.

Tenim el control!
Ens customitzem Twitter com volem!

Si vull explico el que he sopat avui o la cançó que escolto ara mateix encara que no li interessi a ningú. M'és igual. Ho faré si vull i ja està.




Relacionat: "18 punts sobre Twitter" .

de novembre 26, 2010

OCT

OCT. 2010
Pintura acrílica sobre tela.

de novembre 15, 2010

El Katingas

Via el Facebook de l'amiga i ex-companya de feina Gisela Closa he descobert aquest meravellós anunci de Sony Ericsson publicat a Youtube.

M'encanta el toc de sarcasme que moltes vegades m'aplico a mi mateix i als amics que fem servir Foursquare, una altra d'aquestes coses que em resistia a provar...


de novembre 14, 2010

Amplicate. Love or hate? opina!

Mitjançant un compte de Twitter o Facebook, Amplicate ens permet donar la nostra opinió sobre pràcticament tot.

Curiosament ara estic acabant de llegir el fabulós llibre de James Surowiecki "The wisdom of crowds" i aquesta pàgina m'hi ha fet pensar perquè la seva idea és bàsicament aprofitar el pensament col·lectiu per aconseguir un indicador.

Amplicate és molt senzill de fer servir i d'interpretar. Podem navegar per les seves categories i esbrinar, per exemple, quin és el futbolista amb més bona reputació online.


Per si algú s'ho pregunta, Messi està només al 79% de "love" ;)

Com moltes altres bones idees que volten per internet, aquesta serà veritablement útil quan se n'estengui el seu ús fins al punt que el volum d'opinions sigui tan gran que el faci totalment fiable. Interessant.

De totes maneres, recomano passar-s'hi i estudiar-lo.

de novembre 01, 2010

Caçant clients amb Foursquare

El nivell de freakisme que es necessita per ser usuari de Foursquare és clarament superior al que es necessita per ser-ho del Twitter.
Algú em discutirà això?

Les xifres d’usuaris d’aquesta xarxa social de geolocalització no arribaran òbviament a ser tan impressionants com les de Twitter però els que ens dediquem al món de les xarxes socials ens hem de posar les piles.

I és que encara es coneixen poc, al nostre país, les possibilitats que té Foursquare.

Un dels restaurants de Barcelona que utilitza les xarxes socials de manera molt activa i eficient és el Tell It.
Aquest és probablement el primer de Barcelona (?) en oferir un esmorzar setmanal gratuït a la persona que demostri ser-ne el Mayor a Foursquare. Una curiosa oferta avui en dia i que no m’estranyaria que sigui la cosa més normal del món d’aquí a menys de dos anys.

TARGETING
Twitter i Foursquare permeten la possibilitat de fer un targeting personal, una cosa que agrada molt als publicistes i una oportunitat pels estrategues de les Xarxes Socials.

Mitjançant el seguiment de Twitter associat amb Foursquare, una empresa es pot dirigir a un possible client amb una rapidesa i precisió que abans era impensable.

Aquí us deixo amb un exemple real que li va passar al meu germà quan va fer un check-in a la Barceloneta.Les meves felicitacions al Community Manager del Restaurant Nass per avançar-se al seu temps.
Ara aquest tipus de pràctiques ens fan gràcia perquè són un fet inusual.
D’aquí a un temps, els casos de targeting es multiplicaran i molt probablement farà canviar el behaviour dels usuaris de Foursquare. Temps al temps.

d’octubre 27, 2010

Errors més o menys comuns de Community Managers

El USDA Forest Service està fent una campanya per conscienciar al jovent sobre la prevenció dels incendis als boscos dels Estats Units.

Òbvimament han obert una pàgina a Facebook i a d'altres plataformes. La campanya està molt bé.

PERÒ...
Un dia decideixen adreçar-se també a la comunitat castelloparlant i publiquen un missatge al mur en aquesta llengua.


Això genera un seguit de comentaris que s'allunyen molt del tema i es comença un debat sobre la llengua que se'ls pot anar de les mans.

QUIN HA ESTAT L'ERROR? I LA SOLUCIÓ?
L'error no ha estat utilitzar el castellà al mur de Facebook, l'error ha estat no utilitzar els senzills filtres d'idiomes que estan a l'abast dels Administradors de les pàgines.


Si el Community Manager ho hagués fet, només els usuaris que tenen el castellà com a llengua per defecte a Facebook haguessin llegit aquest missatge.

d’octubre 26, 2010

G


G. 2000
Retuladors sobre cartolina.

d’octubre 18, 2010

La crisi econòmica al mur de Facebook

Penso que els que ens dediquem a això de les xarxes socials hem de "passejar" sovint pels murs de Facebook per veure què diu la gent, com ho diuen, a quina hora ho diuen i com responen als estímuls.
És molt interessant observar els diàlegs i esbrinar les inquietuds de la gent. En definitiva, el mur de Facebook ens dóna moltíssima informació dels hàbits i comportament dels consumidors.

Fa unes setmanes vaig fer un estudi força exhaustiu al mur de la pàgina oficial de Starbucks i en vaig treure força conclusions. Vaig fer un petit sumari en format slideshare.

L'altre dia vaig trobar una cosa que em va fer gràcia. Uns comentaris de la pàgina d'un centre comercial de Madrid.

Adjunto una captura de pantalla:Els dos últims comentaris són uns indicadors (ho se, exagero una mica!) de la situació econòmica del país.

d’octubre 15, 2010

Blog Action Day 2010 WATER / AIGUA

Gràcies a la pàgina de Facebook de Elogia me n'he assabentat d'aquesta iniciativa que està molt bé i m'he volgut sumar humilment.

Us deixo un vídeo amb l'explicació.

Blog Action Day 2010: Water from Blog Action Day on Vimeo.

La meva petita aportació es basa en publicar els enllaços del bloc, el vídeo i de pas, penjo aquesta foto de Central Park de Nova York. Per què? doncs perquè hi surt aigua i perquè m'agrada.

Salut i conscienciació.

d’octubre 10, 2010

La paradoxa del "brand detractor" a Facebook

A les pàgines de Facebook, posar el mur obert a comentaris és un error que les marques no poden cometre.

Per això, la gran majoria de pàgines només deixa fer comentaris al mur als qui hagin fet un previ "m'agrada".


I aquí és on trobem la gran paradoxa dels brand detractors;
per fer un comentari negatiu al mur de Facebook de la pàgina que detesten, abans han de deixar constància que els agrada.

.

d’octubre 09, 2010

Exemple de coses que no s'han de fer a Twitter

Avui, dissabte abans d'un pont, un usuari de Twitter (suposat expert en formació, socialmedia i comunicació) ha tingut un problema i ha decidit demanar ajuda als seus 920 followers.

Quan es tenen problemes com aquests Twitter pot ser un bon aliat.
Però, enviar quatre missatges en set minuts de diferència començant amb un "URGENTE!!" amb majúscules? WTF!

Després, al cap de només 16 minuts des de l'últim ha escrit aquest tweet compromès recriminant als seus followers que no l'ajudin. La resposta moderada d'un d'ells és:
Aquest usuari, el nom del qual no vull posar per vergonya aliena, potser ha aconseguit un lampista. Almenys això espero.

Ara els seus followers han de decidir si volen continuar seguint-lo o si es mereix un unfollow ...que jo li faria immediatament.

de setembre 30, 2010

24 hores llegint el mur d'Starbucks a Facebook

Hi ha moltes maneres de passar el temps, jo fa uns dies em vaig passar unes hores comptant i analitzant els missatges espontanis del mur de Facebook de la marca comercial que té més seguidors, Starbucks.


Trobo que és una manera interessant per estudiar el que pensa la gent que escriu als murs de Facebook.
Què escriuen?
Què volen?
Com ho demanen?
i sobretot, com afecta això a la reputació de la marca i altres usuaris?

En el cas d'Starbucks, vaig comprovar que l'equip de Community Managers no actua escrivint com a tal.
Estan a la fase en que els mateixos usuaris, entre ells empleats de botiga d'Starbucks, contesten les preguntes i suggerències dels altres.

Algunes conclusions que he extret:
  • Hi ha gent que demostra una autèntica devoció per Starbucks. No els falten brand ambassadors.
  • Aquesta devoció creix als països en vies de desenvolupament perquè associen Starbucks amb riquesa i model americà.
  • La llengua més utilitzada és l'anglès. 84%.
  • Les mencions negatives són insignificants. Un 2%.
  • Els Community Managers borren els spams ràpidament.
  • Les fotos penjades pels usuaris tenen molta repercussió en número de "likes" i comentaris.
  • Hi ha molta gent que té poca feina.
Us deixo amb un petit estudi, molt bàsic i en anglès, que he penjat a SlideShare sobre això.

de setembre 26, 2010

The history of social media (vídeo)

A través d'un tweet de l'amic Rubén Bastón m'arriba aquest vídeo que m'ha encantat per la seva facilitat de síntesi.

Aprofito per subscriure'm a Marketing Pro Online i posar-lo al meu blogroll.

"The history of social media"

de setembre 23, 2010

Alguns consells per adreçar-se a bloggers

Recentment he rebut un email d’una empresa per captar la meva atenció d’un tema que teòricament podria ser del meu interès...però no li he fet cas.

Si jo, com a blogger/blocaire, ignoro un email d’aquest tipus és que alguna cosa falla.

Algú d’aquesta empresa ha fet una recerca, possiblement a wikio.es o en una altra pàgina similar i ha fet un llistat de possibles blocs-target que podrien ser susceptibles de reproduir el material que a l’empresa li interessava fer difusió. Fins aquí, fair enough.
Ho trobo lícit i fins i tot recomanable el buscar persones amb certa influència a la blogosfera perquè, sense cap coacció, facin això. És una estratègia de buzz marketing cada vegada més usada.

Però hem de tenir en compte algunes premisses importants com per exemple:
  • A la majoria dels bloggers els agrada sentir-se importants.
  • La gent rep molts emails al dia. Podeu llegir aquest apunt relacionat amb això.
  • Alguns bloggers, no tots, mantenen una coherència al publicar i escriuen sobre certs temes i no surten d’aquí.
  • Qualsevol cosa que s’assembli a un spam serà rebutjat.
  • El blogger passa a ser client.
Aquests són els meus consells-IMHO per adreçar-se a bloggers:
  • Identificar bé l'objectiu del mailing. Què es vol aconseguir.
  • Buscar bé, llegir els blocs. Fer una llista de possibles target. No perdre el temps, focus.
  • Documentar totes les accions en un Excel per exemple. Dia de contacte, email, tipus de carta, dia de resposta etc.
  • Personalitzar l’escrit tan com es pugui. Posar el nom del destinatari és imprescindible. Si el destinatari veu que li heu dedicat una estona li donarà més importància. Si veu que l’email ha estat enviat a molta gent, se sentirà utilitzat i probablement ignorarà l’email.
  • Presentar-se i signar l’email.
  • Explicar bé la raó de l’email. Per què contacteu i què voleu. De fet, és un email no sol·licitat però no és spam.
  • No forçar la resposta o acció. No coaccionar.
  • Ser honestos, no intentar enganyar.
  • No allargar-se.
  • Evitar les faltes d’ortografia i typos.
  • Utilitzar un llenguatge amb sintonia amb el missatge i també amb el destinatari. No posar Sr. a un blogger que escriu sobre concerts de rock per exemple.
  • Utilitzar l’idioma del destinatari sempre que sigui possible.
  • Vigilar amb l’auto-lloança, a molta gent no li agrada.
  • Intentar buscar el win-win.
  • Donar les gràcies.
  • Passar el borrador o borradors a diferents persones de l’empresa i/o client perquè hi donin el vist-i-plau abans d’enviar.
  • Si es posen enllaços, és millor escurçar-los. Així se’n pot saber el rendiment. Una opció bona és posar paràmetres a la URL a través de Hootsuite.
.

de setembre 22, 2010

56

56. 2010
Pintura acrílica sobre tela.

de setembre 20, 2010

Mission accomplished

Ara feia força dies que no escrivia i la raó és molt senzilla, en una setmana m’ha coincidit:
  • entrega del primer deadline del llibre que estic co-escrivint el dia 15 de Setembre.
  • entrevistes de feina
Ja fa molts mesos que vaig emprendre un camí que tenia un objectiu molt clar; aconseguir una bona feina relacionada amb les xarxes socials per mitjans/finals de Setembre.

Si llegiu la meva trajectòria professional veureu que venia del sector del Comerç Internacional i que vaig decidir fer un canvi perquè m’agrada més tot el món d’internet i les seves possibilitats.
Pel Gener vaig deixar la feina que tenia, vaig tenir la sort de poder agafar l’atur i vaig ordir una estratègia de canvi professional als 35 anys, o ho feia ara o ja no ho faria.

Era molt important tenir les coses clares, saber cap a on anava i sobretot treballar i ser disciplinat.
Us explico en línies generals i sense donar gaires detalls el que vaig fer per si a algú li pot servir.
  • Fer BCNudge i dedicar-hi hores. Havia de tenir una estructura i coherència molt clares. A més, l’havia d’actualitzar sovint.
  • Seguir amb miLLoringlix i invertir-hi hores en la promoció per fer un creixement sempre coherent amb la marca. A part, provar estratègies de visibilitat online i estudiar coses de l’analítica web. Va perfecte com a banc de proves.
  • Fer targetes de visita. Amb Moo van quedar molt bé.
  • Incrementar activitat a Twitter relacionada amb temes que m’interessen. Fer networking. Utilitzar molt els DMs.
  • Actualitzar i posar coherència amb la meva marca personal a Linkedin.
  • Assistir a congressos, conferències i tot tipus de xerrades.
  • Apuntar-me al Postgrau de Brand Community Management de La Salle BES-URL. Això va suposar evidentment una inversió important de diners però és una de les millors decisions que he pres mai.
  • Invertint hores amb el projecte comerconwifi.com, part del Postgrau. Un banc de proves genial perquè vam tocar tots els temes de la creació d'una marca i la seva implementació. A més va ser una experiència enriquidora pel treball en equip.
  • Ajudar a amics que tenen negocis amb l’estratègia de visibilitat a xarxes socials. Més bancs de proves.
  • Identificar els meus punts febles i atacar-los. Formant-me amb llibres i webs per reforçar els temes que necessito més.
  • Estudiar casos d’èxit. Seguiment de blocs.
  • Analitzar i testar totes les noves eines que van sortint.
  • Seguir el full de ruta marcat. No deixar-se temptar per opcions que no contemplades al calendari.
  • I sobretot, networking! però no vist d’una manera maquiavèl·lica, sinó per conèixer gent interessant i amb talent per aprendre d’ells.

Durant aquests mesos m’ho he passat bé. He conegut gent que ha sigut molt important en el meu creixement en aquest nou sector i he tingut la grandíssima oportunitat de treballar fent pràctiques a Elogia amb un conveni amb La Salle, de becari, vaja.

El RESULTAT
...de tots aquests mesos ha estat que el passat dijous dia 16 de Setembre tenia tres ofertes fermes de feina sobre la taula.

Vull donar les gràcies a tots els amics que m’han acompanyat durant aquests mesos i sobretot a la Sra. Marphille, que sempre ha estat al meu costat.

de setembre 06, 2010

Apple Store, massa intrusius

Avui he anat a la flamant nova botiga d’Apple al Centre Comercial La Maquinista de Sant Andreu, Barcelona.
Us explicaré el que no m’ha agradat, deixant de banda el fet que uns quants hem hagut de fer més de 20 minuts de cua a la caixa per culpa d’una evident descoordinació del personal, però bé, són nous i se’ls perdona.

Una de les raons de l’increïble lentitud a l’hora de pagar és el qüestionari que fan als compradors i que trobo d’allò més intrusiu.

Primer demanen el codi postal, fair enough, hi ha altres llocs que també ho fan i entenc que els va molt bé per fer estudis de mercat bla bla bla.

El que no trobo tan adequat és que demanin el nom i cognoms. Massa intrusiu, que vagis a comprar a un lloc i que et demanin el nom ho trobo escandalós. A més, per tenir-te encara més controlat et demanen una adreça d’email.

Se el que molts diran, no estem obligats a donar aquestes dades i que si les donem ho fem sense cap coacció i entenem que donem el consentiment a Apple perquè ens posi a la seva base de dades. Bé, ningú llegia la lletra petita que normalment “aprovem” quan donem les nostres dades. (!)

T’agafen per sorpresa. Quan fa estona que fas cua el que tens ganes és de marxar i no entrar en una discussió que faria que els que venen a darrera teu s'esperessin encara més.

L’excusa és que t’envien un email donant les gràcies per haver fet la compra i adjunten un PDF del ticket de compra i un enllaç per fer una enquesta.

Per què vull el PDF del ticket si ja el tinc en paper? quina és la finalitat de tenir-la en PDF? ni idea.

No seria millor que preguntessin a la gent si vol el ticket en PDF? una altra opció seria posar un codi al ticket i que et donés la possibilitat d’aconseguir el PDF a la web.

No m’ha agradat aquesta trampa a la que sotmet Apple. Potser ara em direu que moltes empreses ho fan. A mi és el primer cop que em passa.

de setembre 05, 2010

Amor d'estiu i això

M'ha agradat aquesta història que ha sortit publicada a La Vanguardia i que he conegut via el mur de Facebook de l'amiga @AXCavero.

Enllaç:
Dos cartas publicadas en "La Vanguardia" permiten reencontrarse a dos jóvenes que se conocieron en Menorca.

El que sobta més és que en l'afer no hi hagin intervingut ni el Facebook, ni Twitter, ni Tuenti ni cap altre mitjà digital.
Fa uns anys, la notícia hagués sigut que s'haguessin trobat per les xarxes socials, ara, la notícia és que s'han retrobat gràcies a una carta en un diari. Old Style rules!
.




de setembre 04, 2010

Community Manager de ZARA a Facebook #FAIL

La pàgina de Facebook oficial de Zara és la que té més número de fans de totes les empreses espanyoles. (més de 4 milions i mig)

Tots els que gestionem pàgines a Facebook, de manera professional o no, sabem que hi ha spammers que pengen missatges al mur propi per aconseguir tràfic cap a les seves webs. Hi ha missatges d’aquests de tot tipus. Fins i tot amb declaracions de caire polític.

CENSURA? NO!
Aquests tipus de pràctiques s’ha de tallar. Això és molt important: no té res a veure amb la llibertat d’expressió.
Esborrar missatges d’spammers no és censura i el Community Manager ho ha de fer. Si no ho fa vol dir que no està fent bé la seva feina.

AVANÇAR-SE
Les empreses han de tenir redactat un manual de crisis que englobin tots els possibles escenaris que es poden produir en un mur de Facebook. En aquest manual hi ha d'haver els casos en que s'ha d'esborrar un missatge o comentari al mur.

La pàgina de Facebook de Zara té un tràfic molt important i és previsible que en tindrà molt més en els propers dies degut a l’obertura de la botiga online.
L’equip de Comunicació s’ha de posar les piles per esborrar immediatament aquest tipus de missatges.

PER QUÈ?
No poden permetre que hi hagi gent que s’aprofiti de la marca.

MISSATGES EXTRETS DE LA PÀGINA DE FACEBOOK DE ZARA


.

de setembre 02, 2010

Cocaïna

Des de fa unes setmanes ens bombardegen amb caríssima campanya de Ralph Lauren. L'anunci en format vídeo es passa una vegada i una altra als aeroports i des de fa poc que també el trobem a les parades d'autobusos de Barcelona.



Els nois i noies que surten a l'anunci, target (?) de la col·lecció Big Pony, són uns pijos fills de papà que se suposa que gaudeixen d'una vida sana dedicada a l'oci i als esports pijos.

Encara que a mi em fa la pinta que són consumidors del producte que suposadament distribuïa el senyor que surt a la foto, també fan de la marca Ralph Lauren. ;)

M'ha fet gràcia.
.

de setembre 01, 2010

El Periódico, enviament de vídeos

El Periódico incorpora ara una opció, mitjançant formulari, d'enviar vídeocartes i fotodenúncies. No és que sigui una innovació increïble però m'ha agradat que ho posin fàcil amb una sub-pàgina que es diu Les Teves Imatges i que hi hagi la possibilitat d'etiquetar els vídeos per categoria i subscriure-s'hi per RSS. Ben vist.

També hi ha unes instruccions per enviar arxius directament des del telèfon mòbil. Això els pot donar un punt de diferenciació respecte a la competència.

.

d’agost 30, 2010

Apunt sobre Talentag

Podeu llegir el meu apunt "Talentag, etiqueta les virtuts dels teus companys" a Disse.cat.

gràcies!

d’agost 27, 2010

Play.com fa un bonic gest al català

Després d'uns vuit o nou anys comprant regularment a Play.com, veig que acaben de fer un target als clients provinents de l'estat espanyol.

No, això no vol dir que hagin posat la possibilitat de canviar l'idioma del site al castellà, cosa que realment és necessària si volen captar clients d'un dels països amb més desconeixement de l'anglès de la Unió Europea.

A partir d'ara, la pàgina de Play identifica la procedència de l'IP i posa uns bànners de benvinguda anunciant una de les millors coses que tenen, a part del preu, que els enviaments són gratuïts.


El que fa que encara sigui més Brand Ambassador d'ells és que el missatge és intermitent en castellà i també en català!

Paradoxalment, aquest petit gest se'ls pot girar en contra fora de Catalunya.
.


d’agost 26, 2010

SimplyNoise

Gràcies a Gaspedal he descobert aquesta curiosa web anomenada SimpleNoise.

La idea és proporcionar soroll. Interessant.


Amb els botons de la landing page podem jugar amb el volum i amb tres diferents tipus de soroll; el white, el pink i el brown. No tenia ni idea que existissin sorolls amb noms de colors. Wikipedia m'ha ensenyat de què va tot això.

Pel que sembla, escoltar aquests sorolls pot ser terapèutic. Concentra, relaxa i es veu que hi ha metges que ho fan servir amb els seus pacients. Quines coses. A mi em posa nerviós al cap d'una estona. :-S

La web també proporciona aplicacions per iPhone i la possibilitat de descarregar-se sorolls diversos com una tempesta o onades.

En definitiva, trobo que és una pàgina ben original i divertida, almenys els primers cinc minuts.

Ah, per cert, pel que es veu han fet tard a Youtube. Ups.

.

d’agost 25, 2010

Reutilització de diaris i revistes

TMB ha tingut una altra bona pensada amb aquest útil prestatge per posar-hi les revistes i els diaris un cop s'han llegit. És habitual trobar-se papers de diaris volant per les estacions. Sobretot des de la proliferació dels diaris gratuïts que es lliuren a les boques de Metro.

TMB dóna ara una opció als ciutadans cívics que vulguin compartir les seves lectures amb desconeguts. Trobo que és una molt bona idea.
Espero que no sempre estigui buit.

.

d’agost 24, 2010

Calamaro "fa amics" a Twitter

M'arriba la notícia que el cantant argentí Andrés Calamaro ha tancat el seu compte de Twitter i ha escrit un apunt molt...rock'n'roll (font: mktfan).

Entro a la seva pàgina web oficial i em trobo amb les seves opinions explícites sobre el que pensa del 98% dels habitants de Twitter.

Espero no rebre una demanda per posar una captura de pantalla:
Evidentment les opinions de la gent no s'han fet esperar i hi ha hagut reaccions molt diverses, ja tenim la polèmica servida. Els tweets parlant del tema s'han multiplicat. Recordem que Calamaro és un cantautor que té una gran base de fans.

La meva opinió seria més o menys aquesta: ICCL.

Però el que m'ha agradat més i m'ha fet riure ha estat la resposta, mordaç i directe allà a on li fa més mal...

Molt gran Korochi ! #recomano.

.

d’agost 22, 2010

The Village, NY

The Village, NY. 2009.
Photoshop.

d’agost 21, 2010

Vendre samarretes via youtube

Ja fa temps que està penjat però fins avui no havia vist aquest treballadíssim vídeo d'un noi que es diu Corey Vidal i està cantat per un grup de capella anomenat Moosebutter.

La veritat és que no sóc precisament un fan de l'estil capella però l'humor i l'enginy d'aquesta obra m'ha encantat. A part, sóc seguidor de John Williams des de fa moltíssims anys.



Bona estratègia per promocionar les seves carreres i...vendre samarretes.

.

d’agost 16, 2010

Compra, salva vides i això

Em va impactar molt veure aquest mega-missatge de GAP.
"Buy GAP save lives" no és precisament un copy subtil...

Potser en un futur posaran el número de vides que hem "salvat" al ticket de compra depenen dels diners que ens hem gastat, com si fossin punts de la Caixa...

.

d’agost 13, 2010

Pregunta-li a un peix

Em va agradar molt aquest sabó rentavaixelles i el seu peculiar copy per captar compradors. Cada frase és un genialitat. Cliqueu a l'imatge per veure els detalls.

A part, l'ampolla s'assembla molt sospitosament a un sabó de bany.

"Ask a fish about toxicity". Ben vist.
Jo me'l compraria.

.

d’agost 08, 2010

Luggage transfers, gran idea

Idea de negoci que no coneixia i que crec que podria implementar-se, si encara no es fa, al nostre país.

L'empresa Luggage Transfers ofereix portar maletes als caminadors al destí diari. Així van fent la ruta i quan arriben a l'hostal o hotel, ja tenen la maleta allí.
Molt interessant com a negoci i molt convenient com a servei.

.

d’agost 06, 2010

Branding total

Cada vegada que vaig a Gran Bretanya, país inventor del branding, em sorprèn com poden arribar a donar-li una altra volta.

Ja vaig parlar fa un temps de la guerra de preus i posicionament de les macro empreses minoristes de productes de consum.
Asda és el competidor que més fa perillar(?) l'hegemonia del gran Tesco (que és tan gran que una de cada 8 lliures gastades a UK va a les seves arques).

Com a exemple de branding portat més enllà, mireu la foto d'aquest camió que porta productes d'Asda que vaig veure a l'autopista.

El camió porta la marca, és un anunci amb rodes. Per tant, té una responsabilitat.

Asda ha posat dos missatges al darrera del camió. Un d'ells diu literalment "WELL DRIVEN?" i un número de telèfon gratuït al que es pot trucar en cas que algú vegi que el camió no respecte les normes de circulació o té conductes no apropiades a la carretera.
L'altra posa un estàndard referent a quina velocitat han d'anar els camions de Asda per ser més segurs que la resta.

Hi ha qui pensarà que això és una tonteria però penso que és una maniobra genial de branding. Qualsevol persona que porta una marca a sobre n'és responsable d'alguna manera.
Un exemple, quan penso en Supermercats Dia, el primer que em ve al cap és caixeres de mal humor. Si un conductor d'un camió d'Asda condueix temeràriament, la marca en surt perjudicada.
Amb el telefon gratuït a més, Asda convida als consumidors a participar, els dóna un poder que sempre agrada. Els corona com a protectors de marca. M'ha encantat.

.

de juliol 30, 2010

És d'ells, no?

Els que estem viciats a Twitter hem d’estar justificant als escèptics la nostra devoció a una cosa que per molts és una pèrdua de temps.

Podria anomenar unes quantes desenes de raons per les que estic a Twitter, però avui m’agradaria donar reconeixement a un fet que he observat i que probablement no surt a les llistes de “les 10 coses que...” o “per què la teva empresa ha de...”.


Abans, quan la televisió no funcionava ens preguntàvem quin era el problema i si “era d’ells”. Després ens vam trobar amb infinitat de problemes informàtics o de connexions lentes a internet...rings a bell?

és d’ells?” era la pregunta més recurrent. És d’ells. És d’ells. És d’ells. És d’ells!!!

Però, és d’ells? m’agradaria saber-ho abans de tocar alguna cosa i fer el problema més greu o estar esperant que es solucioni sol!
Per això ara ho pregunto a Twitter i la gent em contesta.

Ara ja se si és d’ells o no.
Gràcies als meus estimats followers!

.